Sebastià Alzamora

Qui és Sebastià Alzamora

Sebastià Alzamora va néixer a Llucmajor el 6 de març de 1972. El 1995 es va llicenciar en filologia catalana a la Universitat de les Illes Balears i aquell mateix any es va instal·lar a Barcelona. Ha combinat l’escriptura amb la gestió cultural i l’edició: ha estat delegat del Llibre de la Generalitat, director de l’Espai Mallorca, responsable dels llibres en català de Destino i director literari de l’editorial Moll, i des que es va fundar publica cada dia un article a l’Ara. El 2020 va entrar com a membre numerari a la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.

Va començar com a poeta, i molt jove. Rafel (1994), premi Salvador Espriu, són 775 decasíl·labs en un únic poema sobre la mort d’un amic adolescent. Després van venir Apoteosi del cercle, premi Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Mula morta (2001), El benestar, amb què va guanyar els Jocs Florals de Barcelona el 2003, La part visible, premi Carles Riba, i La netedat (2018), premi Crítica Serra d’Or. Més recentment, Sala Augusta seguit de Llengua materna ha tornat a rebre el Serra d’Or. Ja d’aquells primers anys, l’AELC en destaca una veu que innova sense deixar de banda els clàssics.

Com a narrador va debutar amb L’extinció, novel·la experimental emparentada amb Mula morta i premi Documenta 1999, i amb Sara i Jeremies, premi Ciutat de Palma, va tenir una bona acollida de crítica i de públic. Diverses novel·les posteriors tenen l’arrel en la història. Dels maristes assassinats a Barcelona l’estiu del 1936 en surt Crim de sang, premi Sant Jordi 2011; de l’amistat entre Salvador Espriu i Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Dos amics de vint anys; del banquer Joan March i l’orientalista Joan Mascaró, Reis del món, i de la revolta federalista del 1869 a la Bisbal d’Empordà, El federal (2024). Amb Ràbia va guanyar el premi Òmnium el 2022.

Amb Hèctor Bofill i Manuel Forcano va formar part d’Els Imparables, i tots tres van publicar el 2005 Dogmàtica imparable, que l’AELC presenta com un «assaig programàtic». Ha escrit un assaig sobre Gabriel Janer Manila, L’escriptura del foc, ha participat en volums col·lectius com Directe al gra, amb Isabel-Clara Simó, Julià de Jòdar i Carles Cortés, i la seva obra s’ha traduït al castellà, l’italià, el francès, el portuguès, l’hebreu i l’eslovè.