Mallorca, Menorca i les Pitiüses no tenen la mateixa història literària: Mallorca té Ramon Llull a l'edat mitjana, Menorca no té literatura escrita fins a mitjan segle XVIII i Eivissa té al segle XX el poeta Marià Villangómez. Aquí les trobaràs juntes, amb els autors de totes tres que hi ha al catàleg.
Les Illes no tenen una sola història literària. La de Mallorca, segons l’Enciclopèdia Catalana, arrenca de la conquesta del 1229, i a l’edat mitjana ja hi ha Ramon Llull i Anselm Turmeda. A Menorca, la mateixa enciclopèdia no troba literatura escrita fins a mitjan segle XVIII, i hi considera Joan Ramis, autor de la tragèdia Lucrècia, el nom que millor representa la Il·lustració. Per a les Pitiüses, el poeta que et proposem és del segle XX: Marià Villangómez (1913-2002), de qui l’Enciclopèdia diu que s’identificava amb «el paisatge i els homes de les Pitiüses».
Això no vol dir que visquessin d’esquena. Per a Mallorca, l’Enciclopèdia parla d’una mobilitat notable entre els Països Catalans: a la Renaixença, «relativament molts» mallorquins es van presentar a jocs florals i van conèixer escriptors d’altres territoris, i des del segle XIX n’hi ha molts que han anat a viure a Barcelona. El menorquí Francesc de Borja Moll es va instal·lar a Mallorca el 1921 i hi va treballar amb Antoni M. Alcover en el Diccionari català-valencià-balear. I els primers versos de l’eivissenc Villangómez van sortir, entre altres llocs, a La Nostra Terra, la revista de l’Escola Mallorquina.
Rondalles d'animals i de meravelles, tal com la gent de Mallorca les contava a Antoni Maria Alcover, que les va publicar signant Jordi des Racó.
Poemes curts i de llengua transparent, entre ells «La Balanguera», que cantada amb la música de Vives és avui l'himne de Mallorca.
Un capellà deixa per escrit, en una carta molt llarga, qui van ser els senyors d'una possessió mallorquina del XIX. El retrat d'una casa en decadència.
Una novel·la a quatre veus en un sanatori de tuberculosos, sobre uns fets de la guerra i la postguerra. Demana atenció: cada capítol el narra una de les quatre veus, i la història s'arma amb totes.
Una part dels conversos de Ciutat de Mallorca, que el 1688 volen fugir cap a Liorna, amb la Inquisició al darrere. Novel·la històrica coral i ben documentada.
L'eina de consulta del menorquí Francesc de Borja Moll: un diccionari bilingüe que distingeix els sentits de cada paraula i recull sinònims de tots els territoris.
Costa i Llobera porta els clàssics llatins al català en un llibre del 1906 que Nova Editorial Moll situa al cim de la seva obra poètica i entre les primeres mostres del Noucentisme.
El camp mallorquí de Maria Antònia Salvà: les flors, les estacions, el llaurador i el pastor, en poemes que sovint prenen la forma de la cançó i el romanç.
Mallorca capgirada pel turisme dels seixanta, en un sopar on seuen junts els antics senyors d'una finca i l'antic porquer que l'ha comprada.
L'agonia de l'última senyora d'una casa noble de Palma, amb els parents rondant el que deixarà: una sàtira curta de la Mallorca aristocràtica i dels poetes que la celebraven.
Llibres d'autors d'aquí. Cada dia en surten uns altres.
