Joan Miquel Oliver

Qui és Joan Miquel Oliver

En dos llibres de Joan Miquel Oliver, la literatura i la música van lligades. El 2002 va publicar un poemari, Odissea trenta mil, i a partir d’aquell llibre va fer amb la formació Drogueria Esperança el disc Odissea 30.000. Amb Bombón mallorquín (2009) el camí va ser l’invers: de l’àlbum en va sortir un llibre, Quadern 2008, que la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) presenta com «una mena de crònica de la creació del disc». L’enciclopèdia li atribueix també la novel·la El misteri de l’amor (2008) i dos llibres més: Setembre, octubre i novembre (2014), una «biografia fictícia amb elements autobiogràfics», i La vida no són matemàtiques (2026), un dietari fet de microrelats. El 2013 va presentar una peça teatral multimèdia, Un quilo d’invisible.

La GEC, però, el presenta primer com a músic, i el defineix com a cantant, compositor i escriptor. El considera «de fet el líder» d’Antònia Font, on va entrar el 1998 com a guitarrista, compositor i lletrista i on va continuar fins que el grup es va dissoldre, el 2013; abans havia tocat a Fora des sembrat i a La Fosca. En paral·lel va fer camí sol, des de Surfistes en càmera lenta (2005) fins a una trilogia que ell qualifica de mitològica, de Pegasus (2015) a Electra (2018), amb un estil on l’enciclopèdia hi veu confluir la psiquedèlia i el tecnopop, entre altres corrents. Ha treballat amb Jaume Sisa, de qui va produir Ni cap ni peus (2008), i ha fet concerts i gires amb Sisa i Quimi Portet, amb qui la GEC diu que comparteix l’«univers oníric»; amb Albert Pla en va sortir Concert a París (2011). Nascut a Sóller el 1974, va rebre el premi Altaveu el 2009.