Ferran Cabrero

Qui és Ferran Cabrero

Ferran Cabrero va dedicar Cruxent: L’esperit de la matèria (2008) a l’arqueòleg Josep Maria Cruxent, a qui la biografia de l’AELC presenta com a «exiliat republicà, explorador, i pare de l’antropologia i l’arqueologia moderna a Veneçuela». Segons la mateixa font, el llibre és «alhora una biografia novel·lada i un llibre de difusió científica», i el va prologar José R. Oliver. Genís Sinca, a Serra d’Or, hi va llegir el retrat d’«un autèntic outsider català», i en destacava les pàgines sobre l’expedició a les fonts de l’Orinoco del 1951. El Tercer Món no existeix. Diversitat cultural i desenvolupament (2006), amb pròleg de Gustavo Esteva, es tanca, segons Xavier Filella a l’Avui, amb la proposta d’«aprendre de les altres cultures i reactivar la pròpia identitat»; abans, l’autor hi posa en qüestió «el mite del progrés indefinit» i hi examina la globalització i els drets culturals. Els pobles indígenes. Finestra a les Amèriques tan poc llatines (2007), amb pròleg de Xavier Albó, el va publicar la Universitat Oberta de Catalunya. La biografia de l’AELC el descriu com «una introducció general al moviment social que ha canviat les formes de fer política a la regió», i Rosa Massagué, a La Vanguardia, en va remarcar la claredat i el to didàctic.

Les guerrilles i els moviments socials de l’Amèrica Llatina són el tema de El camino de las armas (1998), un recull d’entrevistes, i de l’assaig La revolución pactada (2003). Segons Víctor Alba a El Punt, a La revolución pactada Cabrero explicava que el recurs a les armes per arribar al poder cedia el lloc a moviments que defensaven els drets de grups concrets, sobretot indígenes, i el llibre li semblava «optimista i encoratjador»; Pedro Pérez Herrero, a l’ABC, hi valorava que no caigués ni en l’admiració sense límits ni en el rebuig. Més tard va publicar Retorno a los omaguas (2017), el diari d’un viatge pel Napo i l’Amazones fins a l’Atlàntic, i Soberanía indígena (2019), sobre les circumscripcions territorials indígenes de l’Equador. El pòrtic de l’AELC, fet amb documentació de l’arxiu personal de l’autor, i la biografia de l’associació li compten set llibres i el presenten com a especialista en cooperació al desenvolupament, a l’Àfrica subsahariana i a l’Amèrica Llatina. Com a expert regional del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament, hi consta, va coordinar projectes a l’Amèrica Llatina; a UNESCO Catalunya, el projecte Cultures del Món, amb el diari Avui, i iniciatives de cooperació al Sudan del Sud i a Guinea Equatorial. També va treballar a El Salvador en el temps dels Acords de Pau. Del 2009 al 2011 va presidir el Casal Català de Quito.