Gemma Ruiz

Qui és Gemma Ruiz

Proa presenta Les nostres mares com un homenatge a la generació «que va renunciar als somnis perquè les seves filles sí que poguessin triar». Les protagonistes són deu dones nascudes durant la dictadura, i la contracoberta en recorda gestos com el descobriment del feminisme, les lluites del barri o els vols xàrter a Londres. Amb aquesta novel·la, Gemma Ruiz va guanyar el premi Sant Jordi, que el palmarès de l’Enciclopèdia Catalana situa el 2022; segons la mateixa Enciclopèdia, el llibre guanyador d’aquest premi es publica l’any següent, i Proa la va treure el 2023.

lletrA i Grup 62 la fan néixer a Sabadell el 1975, i totes dues fonts la presenten com a periodista de cultura dels informatius de Televisió de Catalunya. La nota de Grup 62, consultada el 2026, precisava que hi havia entrat als vint-i-un anys, que hi havia fet sobretot de cronista cultural del Telenotícies i que llavors n’era redactora en cap. La seva primera novel·la, Argelagues, havia sortit a Proa el 2016, i segons lletrA va tenir un «notable èxit de crítica i públic». L’editorial hi situa tres dones de generacions diferents que han de fer-se lloc a les fàbriques tèxtils del Vallès durant el segle XX, amb Castellterçol i Sabadell com a escenaris. En una entrevista a El Temps que lletrA reprodueix, Ruiz en deia que era el seu «humil homenatge a un català acolorit, ric, burleta i brillant». Grup 62 hi afegeix Ca la Wenling, publicada quatre anys després d’Argelagues, i traduccions de la seva obra a l’italià, el francès, l’anglès i el castellà.