Salvador Macip

Qui és Salvador Macip

El càncer, que Salvador Macip ha investigat a Nova York i a Leicester, dona títol també a un dels seus llibres de divulgació, Què és el càncer i per què no hem de tenir-li por (2012). L’Enciclopèdia Catalana, que el presenta com a bioquímic i escriptor, relaciona tota aquesta vessant de l’obra amb el seu camp de recerca. Hi ha, entre d’altres, Immortals, sans i perfectes (2008), que segons la biografia de l’AELC fa «un retrat de la situació actual de la biomedicina», Les grans epidèmies modernes (2010) i una biografia de Ramón y Cajal (2016). Amb Chris Willmott va escriure Playing God (2013), Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General, i amb Àngels Bassas, La maleta de la memòria (2019), que explica l’Alzheimer a infants i joves.

La ciència-ficció, diu l’Enciclopèdia, li dona sovint els temes i els arguments de la narrativa, i una bona part d’aquesta narrativa és per a joves: Hipnofòbia (2012) va obtenir el premi Carlemany, i Fills de la Setena Onada (2018) va tenir una segona part el 2019. La primera novel·la, Mugrons de titani (2005), la va escriure amb Sebastià Roig —per correu electrònic, precisa l’AELC— i va guanyar el premi la Vall d’Albaida de literatura eròtica. La primera que va fer sol, El rei del món (2007), neix, segons la mateixa font, del que va viure a Nova York. Del mateix any és el recull Quina gran persona!, premi Vila d’Almassora del 2006, i del 2019, la novel·la Els finals no arriben mai de sobte. Per als més petits ha escrit contes, una part a quatre mans amb Lluís Llort.

Va néixer a Blanes el 1970 i va estudiar a la Universitat de Barcelona, on es va llicenciar en medicina el 1994 i es va doctorar en genètica molecular el 1998. Aquell any se’n va anar a Nova York, a la Mount Sinai School of Medicine, com a investigador postdoctoral, i entre el 2004 i el 2007 hi va ser professor contractat; el 2008 va passar a la Universitat de Leicester, al Regne Unit, on el 2015 va passar a professor associat. Segons l’Enciclopèdia, hi ha estudiat els mecanismes cel·lulars del càncer i de l’envelliment «amb l’objectiu d’aconseguir el desenvolupament de teràpies selectives». Abans de marxar, el 1997, havia estat un dels fundadors de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia.