Gaspar Jaén i Urban

Qui és Gaspar Jaén i Urban

Del 1989 al 1998, l’arquitecte que s’ocupava de la tramoia del Misteri d’Elx era també poeta: Gaspar Jaén i Urban. La biografia de l’AELC recorda que des del 1987 formava part de la Junta Local Gestora del Patronat de la Festa, i que el 1984 havia signat amb el fotògraf Andreu Castillejos el Llibre de la Festa d’Elx. La mateixa pàgina reprodueix els motius del premi d’Actuació Cívica Catalana que la Fundació Jaume I li va donar el 1988: l’hi van concedir, entre altres raons, «com a restaurador de la catalanitat en la presentació i la promoció del Misteri d’Elx».

L’AELC diu que la seva poesia és «profundament arrelada a la ciutat d’Elx», i l’Enciclopèdia Catalana hi llegeix una exploració del «món màgic, enlluernador, del paisatge i els homes d’Elx». L’autor mateix, en paraules que recull l’AELC, ho va resumir així: «La meua poesia és autobiogràfica». El 1982 van sortir alhora La Festa, que va guanyar el premi Ciutat de Palma, i Cambra de mapes, premi Recull–Ribas i Carreres. El premi Vicent Andrés Estellés va distingir més tard dos llibres seus, Fragments (1991) i Del temps present; aquest darrer va obtenir també el de la Crítica dels Escriptors Valencians, igual que Pòntiques (2000), que a més es va endur l’Ausiàs March de Gandia i el Cavall Verd–Josep Maria Llompart. Els Jocs Florals de Barcelona el van fer mestre en gai saber el 1996. Amb el fotògraf Rafael López Monné va signar Territoris (2003), que l’AELC descriu com «un llarg poema dedicat al paisatge, a les paraules i a la gent dels Països Catalans», i també Estellesiana, que la mateixa pàgina presenta com «un homenatge al poeta Vicent Andrés Estellés i a Burjassot, el seu poble». L’Enciclopèdia hi afegeix Testament, sonets de l’hort de palmeres (2012) i Per a saber d’amor (2026), que aplega la seva obra poètica.

L’arquitectura i la universitat ocupen l’altra meitat de la seva trajectòria. Nascut a Elx el 20 de maig de 1952, es va llicenciar en arquitectura a València el 1976, i el doctorat, del 1990, el va fer amb una tesi sobre la formació de l’Elx moderna entre el 1740 i el 1962. A l’Ajuntament d’Elx hi va ser arquitecte municipal del 1980 al 1991. Segons l’AELC, a l’Escola Politècnica Superior d’Alacant va fer classes de dibuix tècnic i arquitectònic a partir del 1989, i el 1993 hi va obtenir la càtedra d’escola universitària; entre el 1996 i el 2000 va coordinar a la Universitat d’Alacant els estudis d’arquitectura. Com a investigador ha escrit sobretot sobre el seu territori: totes dues fonts citen Qüestions territorials al País Valencià (1979), i l’AELC, també La vila i el raval d’Elx (1999).