Jovi Lozano-Seser

Qui és Jovi Lozano-Seser

El desembre del 2022, VilaWeb va publicar el comunicat en què Jovi Lozano-Seser, guanyador del premi Enric Valor de novel·la en valencià, renunciava a anar a recollir-lo en protesta pel menyspreu amb què, segons ell, la Diputació d’Alacant tractava el guardó. L’escriptor explicava que no l’havien avisat del premi fins al juny, quan la novel·la ja feia més de vuit mesos que era a les llibreries, i que després, amb tres dies hàbils de marge, l’havien citat per a un «fals lliurament» al despatx de la vicepresidenta, Julia Parra, només per fer-s’hi una foto. Hi comparava també els 20.000 euros de l’Enric Valor amb els 45.000 de l’Azorín, el premi en castellà que la mateixa diputació convoca amb Planeta, i escrivia: «no m’havia sentit mai tan humiliat». L’obra premiada, segons els veredictes que publica Bromera, és Després de maig, abans de l’estiu, una novel·la ambientada a la Marina Alta que acompanya una infermera, l’Àngels, en el retorn a Ondara després de la pandèmia, i que l’editorial que la va publicar defineix com «una crònica espiritual de la pandèmia».

Bromera, que el fa néixer a Ondara el 1979 i el presenta com a periodista i escriptor, diu que ha escrit sobretot narrativa curta, i situa l’any del seu debut, amb Sis contes i una novel·la incerta, el premi Soler i Estruch per un recull de contes, Efectes secundaris. Segons la mateixa pàgina, el 2011 va obtenir el premi Ciutat de València de narrativa amb Últimes existències, un conjunt de relats sobre la crisi econòmica i els seus responsables, amb Bernard Madoff entre els personatges reals, i el 2019, el premi València Alfons el Magnànim de narrativa amb Pedres que han de ser remogudes, vuit assassinats que passen per episodis com l’Holocaust i que deuen el títol, diu l’editorial, a les fosses del franquisme. Assegut a la dreta del pare, que la fitxa de Bromera dona com a premi de novel·la Isabel de Villena, també és un recull, de «relats híbrids» entre el periodisme i la ficció.