Mònica Richart

Qui és Mònica Richart

El premi València Nova Alfons el Magnànim de narrativa del 2018 va ser per a violeta i el llop, la novel·la de Mònica Richart que l’anuari de l’Enciclopèdia d’aquell any recull dins dels Premis València, en la categoria de narrativa de nous autors. Bromera la va publicar a Trànsit, una col·lecció que, segons l’editorial, vol acompanyar els lectors en el pas de la literatura juvenil a la d’adults. La sinopsi, escrita sense cap majúscula, fa l’inventari del que espanta la protagonista: les tempestes, els llocs plens de gent, una punxada, un gos que s’hi acosta i, entre moltes altres coses, les majúscules, que tampoc no li agraden. I d’aquí en treu la conclusió: «així i tot, violeta és valenta», perquè viu enmig de tot això, i de llops, i també de gent que l’estima.

La pàgina d’autora de Bromera, consultada el 2026, hi afegeix un altre premi, el XII premi Universitat de València d’escriptura creativa, que va guanyar amb el relat Vint-i-cinc. Segons la mateixa pàgina, va néixer a Antella el 1992, és professora de valencià i es va graduar en traducció i interpretació a la Universitat Autònoma de Barcelona; després va fer un màster de recerca en didàctica centrat en l’ensenyament del valencià a persones adultes. Al catàleg de Bromera té dos llibres més: La llum de Svalbard, a la narrativa per a adults de L’Eclèctica, i La memòria de les coves, a la narrativa juvenil de la col·lecció Àmbits.