Salvador Iborra i Mallol

Qui era Salvador Iborra i Mallol

La poesia de Gabriel Ferrater va ser el tema de la tesina que Salvador Iborra va lliurar, segons l’AELC, pocs dies abans de morir, el 2011. La va fer per al màster en literatura, art i pensament de la Universitat Pompeu Fabra, que cursava des que el 2009 s’havia instal·lat a Barcelona. L’any anterior s’havia llicenciat a València en filologia catalana. Mentre vivia a Barcelona va fer classes a l’Institut Jaume Mimó de Cerdanyola del Vallès (2010-2011) i a l’Institut Matadepera (2011), alhora que escrivia i col·laborava a L’Espira, el suplement de cultura del Diari de Balears, un diari on ja havia treballat de redactor de crònica negra la primavera del 2001. L’Enciclopèdia Catalana recorda també el bloc que mantenia, La ruta desconeguda. Havia nascut a València el 1978, i segons l’AELC l’interès per la llengua i la literatura se li va despertar als tretze anys, quan la família es va traslladar a Callosa de Segura.

Abans del primer llibre en solitari, la seva poesia havia sortit en volums col·lectius: l’AELC situa el seu primer poemari a Arran de terra. 12 poemaris, que l’Ajuntament de Manises va editar el 1998, i també n’hi ha a Vint anys de poesia a la Universitat, de la Universitat de València; el 2002 va treure una plaquette, Clivellat. Ja tenia algun premi: el 1996 Enric Valor li havia lliurat una menció de finalista dels Premis Solstici de Manises, dels quals després va guanyar consecutivament el primer i el segon premi, i el 2001 va ser finalista del premi Joan Llacuna Ciutat d’Igualada. Amb el primer llibre en solitari, Un llençol per embrutar, va guanyar el premi Betúlia de poesia de Badalona del 2003. Les entranyes del foc (2005) va obtenir el premi Domènec Perramon, i Els cossos oblidats (2009), que l’AELC dona com el seu darrer títol, el premi Jaume Bru i Vidal. Des del 2018, l’AELC, l’Agència Catalana de la Joventut i l’Institut Balear de la Joventut organitzen en homenatge seu el Certamen Art Jove de poesia Salvador Iborra.