Pol Guasch

Qui és Pol Guasch

La primera porta de Pol Guasch va ser la poesia. LaBreu li va publicar Tanta gana a la col·lecció Alabatre, i tant l’editorial com la pàgina d’autor d’Anagrama diuen que va guanyar el premi Francesc Garriga del 2018; totes dues hi afegeixen un segon poemari, La part del foc, premiat amb el López-Picó. Quan va arribar la novel·la, Napalm al cor, premi Llibres Anagrama de Novel·la del 2021, El Nacional el presentava com un escriptor que fins aleshores coneixia per la poesia, i VilaWeb, que el feia néixer a Tarragona el 1997, en parlava com el seu debut en aquest gènere. Els dos nois protagonistes volen deixar enrere la terra militaritzada on han crescut, i Anagrama hi llegeix una «al·legoria de les diverses opressions»; al periodista de VilaWeb, la història li feia pensar en Txornòbil.

Segons El Temps, Relíquia (2026) va suposar un canvi de registre cap al testimoni, després de dues novel·les de ficció, Napalm al cor i Ofert a les mans, el paradís crema. Anagrama el presenta com la recerca de les paraules per a un comiat que el narrador no va poder fer al pare, mort feia una dècada: quan l’escriptura no se’n surt, es refugia en les vides i els últims escrits d’escriptors suïcides, i n’intenta bastir «un adeu possible, temptatiu». VilaWeb hi va veure «una crònica familiar sobre l’absència», i a El Temps l’autor deia que el llibre volia fugir «del victimisme, del dramatisme, de l’autocompassió». La pàgina d’Anagrama, consultada el 2026, deia que la seva obra s’havia traduït a tretze llengües.