Adrià Targa

Qui és Adrià Targa

Joan Todó, a La Lectora, va llegir Arnau (Proa, 2024) com «una novel·la filtrada per aquesta forma particular del vers» i, al capdavall, com «una crònica del final de la joventut»; Jaume Coll i Mariné, a L’Avenç, hi va veure un llibre que situa Adrià Targa «en la primera línia de la poesia catalana contemporània». Són dues de les crítiques que reprodueix la fitxa de Proa, que anuncia el llibre amb el premi de la Crítica i el presenta com «una baixada als inferns i una oda a Barcelona». La fitxa també en dona un fragment, on el narrador explica per què escriu sobre l’Arnau: ho demanava el testament, i entre els amics ho van sortejar.

El 2010 Targa havia guanyat el premi de poesia Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater amb Boques en calma (Edicions 62), segons el palmarès que publica Cugat Mèdia. El mateix mitjà, en un article del 2012 sobre els deu primers anys del premi, el comptava com el guanyador de la novena edició i en destacava l’edat: cap altre guanyador no havia estat tan jove, i ell tenia 22 anys. Aquell article el presentava com a tarragoní, i la nota de Grup 62, consultada el 2026, el fa néixer a Tarragona el 1987 i diu que va estudiar clàssiques.