AblanatanalbA
De què va AblanatanalbA
«423 AZ (1930-1997)»: aquest és l'epitafi incomprensible que el senyor Cerc --membre emèrit de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans-- deixa previst a un notari abans de morir a AblanatanalbA, segons l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Vint anys abans, havia abandonat la dona i els dos fills bessons, en Tomàs i en Tomeu, enduent-se tots els llibres de casa. A partir de l'epitafi, els dos germans --l'un enamorat de l'enginy verbal, l'altre que el detesta-- proven, cadascú pel seu compte, d'esbrinar els secrets que amagava el pare, tot i que potser hi arribaran al mateix punt. El gran tema de la novel·la, diu la mateixa font, és «l'enigmística lingüística, els jocs de paraules», fins al punt que «la trama és un pretext de l'autor»: hi conviuen des dels «Homemots» que en Tomàs escriu al dominical fins a partides d'scrabble en un bar, i temes complementaris com la convivència i els enganys entre bessons.
A qui li agradarà
Per a qui gaudeixi dels jocs de paraules com a motor d'una novel·la, no com a decoració: aquí l'estructura sencera --narradors, capítols, fins i tot els noms dels personatges-- hi és al servei de l'enigmística. L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana en subratlla que el que hi importa no és tant la trama com «com i per què es diu» allò que s'hi diu. Interessarà a qui li agradin les novel·les que es llegeixen també com un trencaclosques, i a qui vulgui un Màrius Serra en estat pur, el de l'enigmística portada a la ficció.
Qui l'ha escrit
Escriptor i enigmista barceloní. Des del 1990 és l'autor dels mots encreuats catalans de La Vanguardia, i el joc amb la llengua travessa també les seves novel·les. Ha guanyat el Ramon Llull amb Farsa i el Sant Jordi amb Plans de futur, i és membre de l'Institut d'Estudis Catalans des del 2013.
