El Jordi i la sargantana
De què va El Jordi i la sargantana
És, ho diu la mateixa Associació d'Escriptors en Llengua Catalana al tancament de la seva pàgina, «una història de la llegenda de Sant Jordi», però Isabel-Clara Simó hi arriba per un camí de mida, no de cavallers. El conte comença amb un animal ben quotidià, del qual la font pregunta directament al lector: «Has vist mai una sargantana?». D'aquí estant, el text l'amplia fins a l'absurd: primer «gran», després es corregeix a si mateix —«no gran; enorme»— fins a comparar-la amb «els dinosaures de les pel·lícules de Spielberg». El resultat, diu l'Associació, és una bèstia «d'ulls sortits i llengua ràpida», amb la «posibilitat [sic] de treure foc per la boca quan s'enfada» quan li convé. La transformació de bèstia domèstica en drac de proporcions cinematogràfiques és, doncs, la porta d'entrada pròpia de Simó a la llegenda de sant Jordi.
A qui li agradarà
Per a qui busqui una versió de la llegenda de Sant Jordi que comenci per una cosa tan quotidiana com una sargantana de jardí i acabi, sense pressa, en un monstre de mida cinematogràfica. El joc d'anar ampliant la imatge fins a l'esglai en fa una lectura adequada per introduir el conte clàssic als lectors més menuts, sense necessitat de conèixer-ne cap versió anterior. Interessarà especialment a qui gaudeixi de les històries que parteixen d'una observació senzilla del món real per arribar a la fantasia.
Qui l'ha escrit
Narradora alcoiana de mirada crítica i prosa viva, autora de Júlia, La salvatge i El mossèn. Va escriure novel·la, contes, assaig, teatre i literatura juvenil, i va unir la literatura amb el periodisme i el compromís cívic. Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 2017.
