Actualitzat el
Un capellà que reparteix tot el que té i es va quedant sol, un home al fons d'un barranc, un jove paraplègic que segueix la vida dels veïns des de la finestra, una revolucionària que espera anys una ordre que no arriba, un home que viu amb un gat que li fa de consciència, un falconer d'aeroport: deu llibres en català sobre estar sol, per tria o per força. Hi ha novel·la, contes, poesia i teatre.
Que el públic del Romea reconegués Jacint Verdaguer en el protagonista, el desembre del 1903, Rusiñol ho admetia a mitges: deia que n'havia agafat la vida com a punt de partida, però que n'havia canviat tots els fets. Mossèn Ramon es desprèn de tot a favor dels pobres i, amb els veïns i els superiors desconcertats, es queda cada vegada més sol. Ja sense al·legories, és el xoc de sempre de Rusiñol entre l'individu i la societat, portat a l'extrem.
Des del fons d'un barranc, on l'ha deixat un accident, Andreu Milà alterna el present amb tot el que ha viscut: està sol i té set d'amor. Miquel Àngel Riera la va escriure el 1971, i la seva biografia hi fa començar un cicle de quatre novel·les que són «una meditació entorn de l'ésser humà en una situació límit».
Per a Helena Valentí, autora de la introducció, aquests contes parlen del mateix que els poemes de Rosa Leveroni, i la solitud és «la clau de volta» de tota la seva obra. Valentí explica també que va prendre Viatge a Itàlia per una traducció, i que la protagonista era una senyora anglesa que Leveroni s'havia inventat. El recull va sortir el 1985, l'any que l'autora va morir.
Una parella amb un fill adolescent, una àvia que ho fa tot a la mateixa hora, una estudiant: és la gent del bloc del davant que en Ramon, jove, paraplègic i sol, segueix des de la finestra, i de qui es fa una idea sencera a partir d'escenes soltes. Isabel-Clara Simó va canviant de punt de vista, i el lector acaba sabent dels veïns més que no pas ell.
L'Enciclopèdia posa aquest recull pòstum de Miquel Bauçà en la línia d'El canvi, el que va ordenar com un diccionari. Hi mira des de fora un país que dimiteix en bloc, en una deriva que la sinopsi recollida per l'AELC anomena «suïcida», i explica amb insistència per què s'havia apartat de tot, com ara el refús de ser observat.
Ràbia, abandonament, decepció: són els moments que fixen aquests poemes, i tot i així Nova Editorial Moll en diu poesia «a favor de la vida», i hi veu l'orgull de ser pocs. Al centre, segons l'editorial, hi ha la solitud de qui rebutja el món on viu «justament perquè l'entén massa bé». Manel Marí, nascut a Eivissa i mort a València als quaranta-dos anys, hi va guanyar el Ciutat de Palma Joan Alcover.
Una rapsòdia que «juga a deixar la vida en un punt mort»: així defineix aquesta novel·la la contracoberta que reprodueix l'AELC. Qui parla és en Felip Trobat, un home sol, falconer d'aeroport, que es passa els dies voltant per la Mallorca d'ara. Era la primera novel·la de Sebastià Perelló, que abans havia publicat dos reculls de contes.
Proa la presenta com una novel·la sobre les utopies polítiques de principi del segle XX, però el que hi passa és una espera: una jove revolucionària amb l'encàrrec de matar Primo de Rivera s'amaga amb el seu pare en un llogaret del Pirineu, l'ordre es fa esperar i ella s'hi va quedant, diu l'editorial, «sola i aïllada, en la misèria». Lluís-Anton Baulenas hi va guanyar el Sant Jordi.
Picasso el va anomenar «el pare de tots nosaltres», i la sinopsi que recull l'AELC fa del Cézanne d'aquesta novel·la el cas més evident d'artista incomprès, sol perquè obre camí i no deixa córrer el seu somni. Al París dels impressionistes, entre el Sena i els cafès, només Camille Pissarro li fa d'amic. És una de les novel·les d'idees de Martí Domínguez, segons l'AELC.
Viu amb un gat, l'Spencer, que és la seva consciència, i amb el record de l'exdona, la Corinna, i el que l'obsessiona són unes fotografies del seu pare que no vol que caiguin en mans de gent hostil. La sinopsi que recull l'AELC diu que és fill d'un falangista i llegeix el llibre com el repàs d'una vida en to de queixa, entre l'amargor i el sarcasme. Antoni Vidal Ferrando la va publicar després de la trilogia sobre la Mallorca del segle XX.