Literatura infantil en català
Els llibres catalans per als més petits tenen més d'un segle d'història: d'En Patufet i les Pàgines viscudes de Folch i Torres als que hi van dedicar Riba o Salvat-Papasseit, i, després del tall de la guerra, de la represa dels anys seixanta, amb La Galera i el premi Folch i Torres, als poemaris que Desclot o Martí i Pol hi van publicar als anys vuitanta.
Abans de la guerra, la literatura infantil en català es movia en dues direccions, i tant l’Enciclopèdia Catalana com lletrA ho reflecteixen. D’una banda hi havia la via popular, amb el centre a En Patufet (1904): segons l’Enciclopèdia, la revista i les col·leccions que en depenien van tenir «una extraordinària difusió». El nom que hi va associat és el de Josep M. Folch i Torres, que l’Enciclopèdia presenta com el principal col·laborador de la revista i l’autor de les Pàgines viscudes. lletrA el situa en el populisme literari: amb les aventures d’en Massagran o amb Els pastorets, diu, va difondre un model moral arrelat en la tradició.
De l’altra, hi havia la línia que l’Enciclopèdia anomena, entre cometes, «culta», i que exemplifica amb L’Avenç i el setmanari La Rondalla del Dijous (1909). La mateixa font hi afegeix que «els millors escriptors de l’època» van escriure també per a infants: de Joan Salvat-Papasseit en cita Els nens de la meva escala (1926), i de Carles Riba, Sis Joans (1928) i Les aventures de Perot Marrasquí (1917). Els llibres de Carner i de Riba que editava Muntañola, en edicions que lletrA qualifica de molt acurades, duien dibuixos de Joan Junceda, Xavier Nogués o Lola Anglada. Anglada, que també escrivia, és a totes dues fonts, i l’Enciclopèdia en cita En Peret (1928). Tot això, per a l’Enciclopèdia, s’interromp el 1939.
Quan arriba la represa, als anys seixanta, una de les peces és una editorial nova, La Galera (1963). L’Enciclopèdia en destaca que va pensar col·leccions per a cada edat, fins i tot per als qui encara no saben llegir —«Parlem» eren llibres sense text, només d’imatges—, i que ha contribuït a revaloritzar els contes populars. Aquell mateix 1963 la font hi situa també el premi Folch i Torres de llibres infantils. Entre els guanyadors hi ha El zoo d’en Pitus (1966), de Sebastià Sorribas: uns nens del barri munten un zoo per reunir els diners de l’operació que necessita en Pitus, un esquema de colla que lletrA relaciona amb els llibres d’Enid Blyton.
La poesia hi té un moment als anys vuitanta amb «La Poma Verda», una col·lecció d’Empúries que lletrA qualifica d’efímera: hi van sortir Bon profit!, de Miquel Martí i Pol, i Marina, d’Olga Xirinacs, el 1986, i l’any següent Música, mestre!, de Miquel Desclot. De Josep Lozano, l’Enciclopèdia registra El cavallet de cartró (1984), premi Tirant lo Blanc i millor llibre infantil de la Generalitat de Catalunya el 1985.
