El palau de vidre

De què va El palau de vidre

Hi ha una frase, cap al final, que conté tota la tensió del llibre: un pres vol fer veure a en Sulayman que el palau on creu viure no existeix, i ell li contesta "¿No ho sabs, senescal, que només és mentida allò que no sorgeix del somni?". El palau és la presó, i en Sulayman hi ha arribat des de molt lluny. Va haver de deixar el seu país africà per la guerra i la misèria; travessant el desert, una vella li va contar la llegenda de Poniegu, la princesa que el vent va segrestar i que només un príncep pot rescatar —ell voldria ser-ho. A l'illa on desembarca hi malviu amb els pares, i quan la mare mor i el pare desapareix es posa a vendre droga pels carrers. La policia l'enxampa i, mentre fuig, es dona un cop al cap que li fa perdre la noció de la realitat; el condemnen, i és ja a dins que la fabulació del desert li torna i es creu envoltat dels cavallers de la seva cort. L'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana ho resumeix en una línia: "El tema és la fràgil divisió entre fantasia i realitat, entre seny i follia."

A qui li agradarà

A partir de 15 anys.

La mateixa font enumera tot el que el llibre porta a sobre: "l'horror de la guerra, l'emigració forçada, la misèria, el món de la marginació i la droga, la duresa de la vida a la presó, el racisme, la insolidaritat". No és, doncs, una lectura amable, i l'AELC no ho dissimula: diu que els temes "no són fàcils ni amables", que és "un llibre dur i bell" i que el relat assoleix "moments de gran plasticitat i sensibilitat". Sobre l'edat hi posa una fita que ella mateixa qualifica d'orientativa —els continguts "poden ser entesos, valorats i reflexionats entorn dels 15 anys"— i afegeix que a partir d'aquí l'obra "és adequada a qualsevol edat, encara que pot ser especialment impactant entre adolescents i joves".