Narrador, assagista i pedagog d'Algaida, mestre d'escola abans que professor d'antropologia de l'educació. Ha escrit novel·la, memòries i literatura infantil i juvenil, i ha guanyat premis com el Josep Pla, el Sant Joan, el Carlemany, el Ramon Llull i el de la Crítica Serra d'Or.
Les memòries de la seva infantesa i la seva joventut a la Mallorca interior: la feina de la família venent roba pels pobles, l'escola de la postguerra i uns anys seixanta que arriben amb retard. Premi de la Crítica Serra d'Or.
Una novel·la sobre l'arxiduc Lluís Salvador i Caterina Homar, bona per veure el Janer Manila que treballa amb personatges històrics.
El silenci
La literatura infantil
Gabriel Janer Manila va néixer l’1 de novembre del 1940 a Algaida, al Pla de Mallorca. Els pares hi regentaven una botiga de roba i merceria que havien obert acabats de casar, i ell va fer els primers cursos a l’escola del poble, una escola de postguerra amb mestres que havien estat represaliats. Entre el 1956 i el 1959 va cursar magisteri a l’Escola Normal de Palma, i després va passar quinze anys fent classe: primer a dues escoles de poble i més tard a una de barri, a Palma.
Sense deixar l’escola va continuar formant-se a la Universitat de Barcelona: llicenciat en lletres i en pedagogia —el 1970—, i doctor amb una tesi sobre l’educació dels infants selvàtics a partir del cas de Marcos, l’infant selvàtic de Sierra Morena, al qual tornaria anys després en un llibre. Va acabar de catedràtic d’antropologia de l’educació a la Universitat de les Illes Balears, on ara és emèrit, i entre el 2004 i el 2007 va dirigir l’Institut d’Estudis Baleàrics.
Com a novel·lista es va donar a conèixer amb L’abisme, premi Ciutat de Palma, i de seguida va guanyar el premi Josep Pla amb Els alicorns. Van seguir, entre moltes altres, Els rius de Babilònia (premi Sant Joan), Els jardins incendiats (premi Carlemany), George. El perfum dels cedres (premi Nèstor Luján) i Tigres (premi Ramon Llull). Si els primers llibres els movien la ràbia i la sensació de no tenir sortida, amb els anys ha anat escrivint cap endins, amb més símbol i menys crit.
Paral·lelament ha construït una obra molt extensa de literatura infantil i juvenil: Tot quant veus és el mar va rebre el premi de la Generalitat al millor llibre infantil el 1987 i, l’any següent, el premi nacional de literatura juvenil del Ministeri de Cultura, i el 1988 i el 1994 va ser candidat estatal al premi Hans Christian Andersen. També ha publicat assaigs sobre pedagogia i cultura popular, com ara Cultura popular i ecologia del llenguatge, premi Josep Pallach 1981.
Els darrers llibres són memòries: Ha nevat sobre Yesterday, premi de la Crítica Serra d’Or, i les dues continuacions, Amor, no estàs fatigat (2019) i Lungomare (2021). Té la Creu de Sant Jordi des del 1990 i el 2023 va rebre la Medalla d’Or de les Illes Balears. Hi ha obra seva en nou llengües, del rus al gallec.
Autors afins i de la mateixa generació: nascuts entre el 1930 i el 1944.
