Els pares del desert
De què va Els pares del desert
Perucho s'acosta als Pares del desert, els cristians del segle IV que es van retirar al desert, primer a Egipte i després a Palestina i Síria, amb una recreació que l'AELC qualifica de «màgica i fabulosa, però reverent». El llibre en fa un repertori: els anacoretes solitaris de les muntanyes, els cenobites dels monestirs petits i els estilites enfilats a les columnes, i hi suma els ermitans de Montserrat, Collserola i el Montsant. Són històries d'anacoretes que es deixen portar pel Nil per cocodrils mansos i de sants que fan dones d'unes eugues, i d'una ascesi que, segons l'AELC, es poblava de diables i d'un bestiari primitiu que anava dels lleons als dragons.
A qui li agradarà
Per a qui li atregui la vida dels ermitans antics explicada amb imaginació.
Qui l'ha escrit
Novel·lista, poeta, articulista i crític d'art barceloní (1920-2003). La seva obra defuig el realisme i s'alimenta de mites, de fantasia i d'erudició. Les històries naturals (1960) no va arribar al gran públic fins que es va reeditar, als anys vuitanta; Les aventures del cavaller Kosmas (1981) va guanyar el Ramon Llull, i el 1995 va rebre el Premi Nacional de Literatura.
