Actualitzat el
Deu llibres en català sobre el català, del 1898 al 2013: una de les primeres propostes gramaticals de Pompeu Fabra, la història de la llengua al País Valencià, els noms de lloc més antics, el conflicte lingüístic i la diglòssia, la formació de la llengua, manuals i reflexions sobre la normativa, les Normes de Castelló i dos balanços de com està el català. Els signen gramàtics, lingüistes i un sociòleg, i també dos escriptors que hi han dedicat un assaig.
Quan L'Avenç va fer campanya per reformar l'ortografia, Pompeu Fabra, que s'havia format com a enginyer industrial, hi va tenir «un paper cabdal», segons l'AELC. Amb el segell de la revista va publicar aquesta proposta de gramàtica del 1898, la segona que va fer, i la que l'associació qualifica de «fonamental» no arribaria fins al 1912.
El 1932, quan era un líder estudiantil, Manuel Sanchis Guarner va signar les Normes de Castelló, i més endavant, com a historiador de la llengua, en va estudiar la història externa al País Valencià del segle XVI ençà, que és el camp d'aquest llibre segons el títol. La història lingüística, deia en una frase que recull l'Enciclopèdia, està «íntimamente relacionada con la Historia política».
Des del 1952, segons l'Enciclopèdia, Joan Coromines va anar recorrent els territoris de llengua catalana per conèixer-ne la toponímia i l'antroponímia, i aquests dos volums van sortir el 1965 i el 1970. La mateixa font en remarca el que aporten sobre els noms de lloc preromans, sobretot els dels Pirineus.
El sociòleg Rafael Lluís Ninyoles va dirigir més endavant el servei de la Generalitat Valenciana que va reunir, segons l'Enciclopèdia, «la base de dades més completa sobre la situació del valencià». Aquest llibre del 1969 és un dels dos amb què va estudiar el valencià a partir del conflicte lingüístic i la diglòssia, i la mateixa font el compta, amb Idioma i prejudici, entre les «obres cabdals de la sociolingüística».
Del 1979 al 1997, Albert Jané va estar al capdavant de Cavall Fort; la gramàtica l'havia après tot sol, i el 1958 ja feia classes de català a adults. Aclariments lingüístics (1973) és un dels llibres que va dedicar a la llengua, i l'any 2000 va entrar a l'Institut d'Estudis Catalans, on treballa en gramàtica i lexicografia.
Antoni Maria Badia i Margarit s'havia format a l'escola de Ramón Menéndez Pidal i, segons l'Enciclopèdia, va treballar molt en lingüística històrica; el subtítol d'aquest llibre del 1981 ja avisa que és un assaig d'interpretació històrica sobre la formació del català. Entre el 1978 i el 1986 va ocupar el rectorat de la Universitat de Barcelona.
Joan Solà va escriure molts anys la secció Parlem-ne a l'Avui, i l'Enciclopèdia en recorda el «compromís públic a favor de la llengua», que compaginava amb la càtedra de la Universitat de Barcelona. Aquest llibre del 1990 ja du al títol un dels camps on la mateixa font en valora l'aportació: la contribució «a l'anàlisi i l'actualització de la normativa gramatical de Pompeu Fabra».
L'autor de la Bruixa Avorrida va fer classes de didàctica de la llengua durant més de vint anys a la UAB, i a finals dels anys seixanta ja feia classes de català als cursos clandestins d'Òmnium Cultural. En aquest assaig del 2002, explica l'AELC, Enric Larreula fa balanç de com està la llengua.
Lluís-Anton Baulenas és sobretot novel·lista, però s'havia llicenciat en filologia catalana i va fer classes fins al 1987. L'AELC reprodueix la sinopsi de l'editorial d'aquest assaig del 2004: s'hi pregunta per què el català continua viu i, quan repassa el que han fet en matèria de llengua els governs autonòmics, troba discutible que, pel que fa als drets constitucionals dels catalanoparlants, no s'hi hagi plantejat cap conflicte.
El 1969 Vicent Pitarch va crear Nosaltres els valencians, que l'Enciclopèdia considera el primer programa de ràdio en català del País Valencià, i el 1985 la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans el va acollir com a membre; va ser ell qui hi va dirigir la nova ortografia publicada amb la gramàtica del 2016. En aquest llibre del 2013, segons el títol, mira les Normes de Castelló des del centenari de les de l'Institut.