Actualitzat el
Segons l'article «avantguardisme» de l'Enciclopèdia Catalana, el centre del moviment a Catalunya va ser l'acció de Joan Salvat-Papasseit, amb els Poemes en ondes hertzianes (1919), i després hi va prendre el relleu J. V. Foix; acabada la guerra, Joan Brossa i els altres artistes de Dau al Set en van mantenir viu l'esperit. Aquests deu llibres van del 1919 al 1998. Els de Salvat-Papasseit, Foix i Brossa són d'autors que l'article anomena; els altres set hi són perquè l'Enciclopèdia o l'AELC els relaciona, a ells o a l'obra del seu autor, amb l'avantguarda o amb el surrealisme.
L'article de l'Enciclopèdia sobre l'avantguardisme posa aquest recull, amb els manifests que Salvat-Papasseit va publicar entre el 1917 i el 1920, al centre de l'avantguarda catalana. El Diccionari hi assenyala versos esglaonats, cap signe de puntuació i lletres de mides i tintes diferents, i el van il·lustrar Torres-Garcia i Barradas, els dos pintors que li havien fet conèixer el futurisme.
Lluís Frederic Picabia, empresari, es pregunta «I si la tornés a perdre?», i el gust de buscar el que s'ha perdut li acaba fent muntar una empresa que es menja edificis i parlaments sencers. És la primera novel·la de Francesc Trabal, del 1929, i el Diccionari hi llegeix una paròdia de la novel·la psicològica; l'AELC relaciona el seu humor, que «tendeix a l'absurd», amb la literatura d'avantguarda.
Dalí, Miró i Artur Carbonell són el tema dels tres poemes d'un dels set apartats d'aquest llibre del 1932. Per a l'article de l'Enciclopèdia sobre l'avantguardisme, amb KRTU i Gertrudis, Foix «creà en català el poema en prosa de tipus superrealista», i el Diccionari llegeix les metamorfosis del protagonista en planta, en animal o en objecte com «la imatge de la impossibilitat d'acció».
L'AELC en diu «la culminació de la seva trajectòria poètica», i la biografia que en publica hi troba, al costat del neopopularisme, ressons del surrealisme europeu i de l'avantguarda introduïda a Mallorca per Colomar, amic de Bartomeu Rosselló-Pòrcel. El llibre va sortir el 1938, l'any que l'autor va morir, i duia una dedicatòria a Salvador Espriu.
Brossa va ser un dels fundadors de Dau al Set, i l'Enciclopèdia compta els artistes d'aquell grup entre els qui van mantenir l'esperit avantguardista després de la guerra. Fins al 1970, però, l'AELC diu que se n'havia editat només una part, i va ser aquest volum, una tria de disset llibres del 1943 al 1959 on el Diccionari veu barrejats classicisme, popularisme i avantguarda, el que li va obrir el gran públic.
Jaume Pont (Lleida, 1947) va debutar el 1976 amb aquest llibre, que va editar El Mall, i és l'Enciclopèdia qui lliga aquell debut al surrealisme. Després vindria una obra poètica premiada i una feina de crític que, segons la mateixa font, el va fer dels primers especialistes en Carlos Edmundo de Ory; també va estudiar la poesia de Guillem Viladot, un altre dels autors d'aquesta llista.
Quim Soler va dirigir La porta dels somnis, un programa de literatura de Catalunya Ràdio, i als anys setanta havia estat dels qui van fundar Ofèlia Dracs, un col·lectiu d'escriptors. Va debutar com a novel·lista amb aquest llibre, el 1978, i l'AELC qualifica d'«avantguarda» la seva narrativa, que tant l'associació com l'Enciclopèdia allunyen del realisme.
Un any de prohibició d'escriure, imposat per la censura, va precedir la decisió de Guillem Viladot, el 1956, de fer-ho en català, i la seva poesia va arribar fins al poema objecte que va reunir a Lo Pardal, a Agramunt. A les novel·les, l'Enciclopèdia hi veu una revolta contra tota autoritat, el pare i el llenguatge inclosos, i d'aquesta, publicada el 1989, en remarca la provocació avantguardista.
Antoni Clapés va treballar en la informàtica fins al 2013, i al marge d'aquesta feina va publicar poesia, va traduir i el 1989 va engegar amb Víctor Sunyol Cafè Central, una editorial de poesia. Aquell mateix any va guanyar el Joan Alcover amb aquest llibre, i l'Enciclopèdia descriu el conjunt de la seva obra com «decididament avantguardista».
Felícia Fuster vivia a París des del 1951 i s'havia format com a pintora, i no va treure cap poemari fins al 1984; aquest és del 1998. El pòrtic de l'AELC la fa escriure des de la introspecció i amb molta exigència formal, i diu que l'experimentació «l'apropa tant a formes d'avantguarda com a la tradició japonesa», en una línia que a Catalunya ve dels anys vint i trenta.