Actualitzat el
Deu llibres en català publicats entre el 2010 i el 2022, tots amb un premi literari: novel·les guardonades amb el Sant Jordi, el Llibreter, el Proa, el Ramon Llull, el Sant Joan o el premi Anagrama, uns contes del Mercè Rodoreda, un poemari del Vicent Andrés Estellés, una biografia que va guanyar el Carles Rahola i una obra de teatre amb un dels premis de la Crítica dels Escriptors Valencians. Hi ha la guerra carlina, l'Alger dels emigrants menorquins, un poble nudista, una dona que veu venir un desamor i l'home que tenia Tarradellas a Catalunya.
Cèlia Sànchez-Mústich, que havia debutat com a poeta el 1989, va guanyar el premi Vicent Andrés Estellés amb aquest recull del 2010. L'AELC hi destaca, entre altres temes, la fe, l'amor i la manera de percebre el temps, i els trenta-cinc poemes fan un cercle: el títol és el del primer poema i torna a les últimes paraules del darrer.
lletrA en descriu la protagonista com una dona que «lluita per no tenir por de res», i situa la història entre Menorca i Barcelona. Al casalot del marit, a l'illa, ella i el seu fill queden tancats amb una família que amaga un secret, i Edicions 62, que la va publicar el 2012, hi remarca la passió i un aire gòtic; amb aquesta novel·la, Ada Castells va guanyar el premi Sant Joan.
Rodolf Sirera, a qui l'AELC lliga amb la renovació del teatre valencià als anys setanta, va guanyar amb aquesta obra un dels premis de la Crítica dels Escriptors Valencians; el text va sortir primer en castellà i després en català. Un actor madur ha acollit a casa un company que s'ha quedat sense feina, i quan hi entra una noia molt més jove tots tres formen el «Trio imperfecte» de la sinopsi editorial.
L'Enciclopèdia atribueix a la ficció de Joan Carreras «un to al·legòric», i aquesta novel·la li va valer el Sant Jordi del 2016. La història va de la vaga de tramvies del 1951 fins passat el 2012, i Proa la presenta com la dels qui «van provar de viure amb entusiasme i plenitud»; el punt de partida és l'estada d'un home de gairebé setanta anys en un poble nudista.
Raül Garrigasait va obtenir amb aquesta novel·la el premi Òmnium de novel·la, que el 2017 es convocava per primer cop, i el Llibreter del 2018. Un jove prussià travessa els Pirineus per combatre a favor de «l'Ordre» en la primera guerra carlina i, per un malentès, es queda encallat en una ciutat en ruïnes; Edicions de 1984 hi veu barrejats l'humor i la tragèdia.
El palmarès del premi Mercè Rodoreda que publica l'Enciclopèdia hi inclou Clara Queraltó, guanyadora amb aquest recull, que Proa va editar el 2018. L'editorial en diu que els personatges semblen «els altres, els secundaris», carregats de culpa, de por o de solitud, i entre les situacions hi ha un regal de sabatetes de xarol a una nena i un fill que conviu amb l'addicció de la mare.
L'Enciclopèdia descriu com a autobiogràfic aquest llibre amb què Llucia Ramis, nascuda a Palma, es va endur el 2018 el premi Anagrama de novel·la. La narradora torna a Palma per aturar el plet que el pare ha posat per un presumpte delicte urbanístic, i d'aquí arriba a un crim del 1993 que pesa en la història de la família; Anagrama en parla com d'un relat de fantasmes.
Maite Salord va guanyar el premi Proa del 2021 amb aquesta novel·la, que segons l'Enciclopèdia «explora l'emigració menorquina a Algèria en el passat» i que el 2023 va rebre a més el Joaquim Amat-Piniella. Dues històries s'hi creuen a mig segle de distància: un amor entre dues dones a Barcelona i, abans, a Alger, la trobada d'un noi jueu fugit dels nazis amb una noia d'un poble fundat per menorquins.
Columna presenta aquesta novel·la, premi Ramon Llull del 2022, a partir d'una certesa: la Remei Duran, dibuixant, ha vist venir que el violinista jove amb qui està casada acabarà enamorant-se de la suplent que ve a assajar amb ell. Entre els temes del llibre d'Empar Moliner, l'editorial hi assenyala l'amistat i el climateri.
La tesi doctoral de Joan Esculies era sobre Josep Tarradellas, i aquí hi torna per un camí lateral: la vida de Josep Fornas, que Pòrtic presenta com «l'antena a Catalunya del president a l'exili» durant quinze anys. Antifranquista i conspirador, Fornas és qui va crear el segell que edita el llibre, guanyador del premi Carles Rahola del 2022.