Actualitzat el
Un jugador de bàsquet desaparegut, un espectacle que posa la ciutat al costat de la Nova York del cinema, la postguerra vista per una criada, un tarot que anuncia canvis, una parella que vol fugir d'un barri dels marges, un bibliotecari que vol omplir un palau de llibres, una ciutat que una editorial compara amb una falla, tres joves comunistes dels anys seixanta, una generació en caricatura i una estudiant de filosofia que passeja gossos: deu llibres en català que passen a la ciutat de València. Hi ha novel·la, teatre i literatura juvenil.
Josep Lluís Seguí, que per a Vicent Simbor i Ferran Carbó va ser «iniciador entre nosaltres» dels gèneres negre i eròtic, va publicar el 1986 aquesta història juvenil. Un jugador de bàsquet americà s'esfuma a Llíria, i el rastre porta el repòrter Domènec Lluc i el seu ajudant per llocs coneguts de València i de Picassent; Bromera avisa que pel camí també hi ha lloc per riure.
Manuel Molins, que el 1969 va fundar el Grup 49 i que ha dirigit muntatges amb textos d'Estellés i de Fuster, dedica a tots dos aquest espectacle sobre la seva ciutat. Hi fa servir de mirall la Nova York que ensenya el cinema, i el resultat desmunta l'excepcionalitat: el que ell anomena el seu «cant a València» hi descobreix una ciutat ben semblant a les altres.
Al costat de la veu de la Isabel, que treballa de criada en una casa de la València de postguerra, aquesta novel·la fa parlar els papers d'un oncle que se l'estimava sense dir-ho. Carme Miquel, mestra compromesa des de jove amb la recuperació del valencià a les aules, hi va guanyar el Ciutat d'Alzira del 1998, i per a l'AELC és «el més cèlebre de la seva producció novel·lística».
Unes «telefonades inquietants» a la filla, l'Erena, i un tarot que promet a la mare homes i fets nous: amb aquests dos fils, segons l'AELC, Àngels Moreno construeix una intriga a la València d'avui. La protagonista, la Neus, és decoradora. L'autora, de Gandia, havia escrit molt de temps a la premsa local i comarcal, i aquest llibre li va valer l'Alfons el Magnànim de narrativa.
Segons ha declarat Esperança Camps, les dues primeres novel·les les va escriure «ben bé per accident», i aquesta, publicada el 2005 i premi Ciutat d'Alzira, és la segona. Hi ha un xoc mortal en una nit de lluna i, en un barri marginal de València, una parella, el Carlos i la Vanessa, que a diferència de tants altres no es conforma a dir que vol marxar.
Bromera redueix a una oposició, l'esperit contra la matèria, la història del bibliotecari Jesús Oliver, que se'n va a viure a un palau vell que la família té al barri antic, on vol reunir 144.000 volums, mentre els parents el volen vendre. Amb Purgatori i El professor d'història, obre la trilogia que Joan Francesc Mira, nascut a València el 1939, va dedicar a la seva ciutat.
Salvador Company hi va guanyar el Joanot Martorell del 2008, i la biografia de l'AELC hi veu tres temps encreuats: els anys de la guerra i de la postguerra, l'actualitat i un futur de ciència-ficció. Un dels fils el narra el marit d'una periodista que va desaparèixer quan investigava un crim, i el teló de fons és una València que Edicions 62 compara amb una falla on «gairebé tot funciona a cop de PAI, de totxo i de bitllets».
Ferran Torrent, que ha poblat de detectius, policies i periodistes una València ben reconeixible, situa aquesta novel·la en plena dictadura, als anys seixanta. La mort d'una hereva rica fa topar dos policies, el comissari Piñol i el cap de la Brigada, Vicente Rodrigo; mentrestant, tres joves comunistes s'aparten de la línia del Partit.
El 1989 Francesc Bayarri va ser el primer a dirigir els informatius de Ràdio 9, i en va dimitir el desembre. En aquesta novel·la fa conviure personatges inventats amb gent real com Vicent Ventura o Joan Monleón. La sinopsi editorial hi veu un judici sumaríssim a la Transició, però demana no llegir-la en clau política; la biografia de l'AELC, per la seva banda, hi troba «la caricatura de tota una generació».
Treure a passejar els gossos dels altres és la feina amb què la Manela, estudiant de Filosofia, es guanya la vida en una València marcada per la crisi i la corrupció. Bromera en parla com d'una «història de supervivents» i hi assenyala l'amistat, el coratge i els amors que van i vénen. L'autor, Francesc Bodí, d'Agres, s'havia endut el 2005 el premi Alfons el Magnànim.