Actualitzat el
Del Tirant lo Blanc, imprès a València el 1490, a la nit del 23-F vista des de València: dotze novel·les en valencià d'autors del País Valencià, moltes ambientades a casa seva, de Morella i Peníscola a la Marina, l'horta o Vila-real. N'hi ha que reconstrueixen èpoques passades i n'hi ha del segle XX i dels nostres dies.
Carmesina, la filla de l'emperador, és l'amor d'un cavaller bretó que s'ha fet un nom a Anglaterra i que acaba lluitant contra els turcs per l'imperi grec. L'Enciclopèdia hi valora la minúcia de les escenes militars, que en fa «un preciós document de l'època». Martorell no el va veure imprès: el manuscrit havia quedat empenyorat per un préstec, i el va dur a la impremta Martí Joan de Galba, a València, el 1490.
En aquesta novel·la hi ha més d'una frontera, segons l'AELC: la territorial, que la Corona d'Aragó anava desplaçant cap al sud al segle XIII, i també la de les religions, la de les llengües, la de les classes i la dels afectes. El testimoni és Mateu de Bel, que fa el camí de Morella a la ciutat de València, amb parada a Peníscola, quan el Regne de València tot just naixia.
Silvestre Vilaplana, que ja havia novel·lat la vida de Joanot Martorell, situa aquesta història a la fi del segle XV, quan la caça d'un llibre perseguit per la Inquisició arrossega jueus conversos, nobles i religiosos. Del llibre en queda un últim exemplar, i s'ha de salvar de l'estany de foc, on, diu Bromera, «s'abrasa tot el que Déu ha esborrat del llibre de la vida».
Bromera avisa que els fets d'aquesta novel·la «es poden llegir, també, en clau molt més actual». La reina Germana de Foix convida els vassalls a un banquet per tancar la repressió dels agermanats, no s'hi presenta ningú, i el llibre en busca el perquè recorrent episodis de la lluita entre els nobles i el poble. L'Enciclopèdia la té per «una veritable fita» de la narrativa valenciana moderna.
Molts rectors de poble fan costat als pagesos de la Marina quan, la primavera del 1693, s'alcen contra l'obligació de «partir collita» amb els senyors. Els arguments són uns privilegis antics que el síndic Francesc Garcia ha tret, amb un cop de mà, de l'Arxiu de València, i en Blai, el noi que li fa d'ajudant, ho va anotant com en un diari. Rafael Escobar, que ja havia novel·lat l'expulsió dels moriscos, torna aquí a la història valenciana.
El pòrtic de l'AELC llegeix les dues novel·les de Josep Palomero des de la mirada de «l'aristocràcia i la reialesa de l'època». En aquesta, premi Ciutat d'Alzira, la Sissi i el seu nebot, l'arxiduc Lluís Salvador, recorren el món per «fugir de la seua pròpia existència», diu Bromera, i acaben sense pàtria; la història va de les guerres que van unificar Itàlia fins que s'acaba la Primera Guerra Mundial, i passa també per Mallorca i per València.
L'AELC presenta en Rama com un home «marcat pels grans esdeveniments històrics del segle XX». Fill de l'horta de València, on va néixer el 1923, perd el pare, un llaurador del comitè del Front Popular, afusellat a Paterna, i quan torna del servei militar s'aferra fins a l'obsessió a una feina als tramvies i a una dona, per allunyar-se de la mort i de la solitud.
Maria Sendra vol sortir d'una crisi personal escrivint una novel·la, i la documentació que hi busca la duu a un poble de la Marina Alta en temps de la Segona República. Bullent hi destaca l'amor, el feminisme i la força de les idees, explicats des de la petita escala de la microhistòria. Amb aquest llibre va començar com a novel·lista Elvira Cambrils, que havia estat professora de filosofia.
Segons Onada, el Barranquet encara fa avui de línia divisòria entre el poble de Vila-real i el Bario, que és el barri de l'Hospital. En aquell carrer, entre els anys cinquanta i seixanta, s'hi creuen les vides d'uns quants veïns que hi han arribat per camins diferents, i d'aquest encreuament surt la novel·la, premi Ciutat de Sagunt. L'autor, Josep Usó i Mañanós, és professor de física i química.
«Tot estava per fer», diu Edicions 3i4 d'aquells anys, amb Franco mort feia només dos anys. En aquesta novel·la coral, que contraposa València i el món rural, l'atzar fa que s'enamorin dos joves que ni parlen la mateixa llengua ni vénen del mateix origen social. Ferran Garcia-Oliver, historiador medievalista, s'hi va endur l'Andròmina quan encara es titulava En trànsit.
Francesc Bayarri havia començat a mirar la Transició al País Valencià amb L'avió del migdia, i l'AELC veu en aquesta novel·la una continuació d'aquella mirada. El cop del 23-F, amb l'exèrcit ocupant València sense que ningú s'hi oposi, hi queda al fons; al davant hi ha el que viuen per dins els personatges, les esperances i les frustracions, i una reflexió sobre la manca de resposta democràtica.
En Pere, un historiador que s'ha fet periodista, està convençut que sempre ha estat al bàndol dels que perden. Unes memòries que va deixar la vídua d'un anarquista el fan anar i venir entre la crisi d'ara, la Transició i la República, que són els tres temps de la novel·la. Salvador Vendrell, que ha posat al dia clàssics com l'Espill i el Curial, va guanyar amb ella el Ciutat de Sagunt del 2013.