Actualitzat el
L'última pena de mort d'Andorra, Hèrakles enamorat de Pirena, la Cerdanya del segle XIX, bruixes a les valls d'Àneu, una xarxa d'espies a l'Andorra del 1941, una infància a la Seu d'Urgell, una excursionista que busca el rastre del besavi pel Pallars, una casa de Puigcerdà a tocar de la frontera, un recés de ioga que es converteix en confinament i una xarxa d'evasió durant la Segona Guerra Mundial: deu llibres en català que passen al Pirineu. Hi ha novel·la, records d'infància i literatura per a infants i joves.
El 18 d'octubre del 1943 Andorra va complir per última vegada una sentència de mort, i Antoni Morell, secretari general del Govern andorrà entre el 1981 i el 1984, en va fer la seva primera novel·la, el 1983. L'estructura és la d'un rosari: set lletanies que van de la sentència fins a l'execució, en què l'Enciclopèdia llegeix una època sencera del Principat.
Pere Morey explicava que aquesta novel·la i Pedres que suren eren al principi un sol llibre de tema prehistòric, que «per raons editorials es xapà en dos». En aquesta part, Hèrakles s'enamora de Pirena durant un hivern al Rosselló, i uns quants homes del seu estol s'endinsen pel país fins a fer-se amics d'una tribu; l'AELC hi subratlla el coratge i l'esperit de grup.
Jordi Pere Cerdà, com firmava Antoni Cayrol, va néixer a Sallagosa el 1920, i en aquest llibre porta la seva comarca al segle XIX. L'AELC hi compta cinc anys de feina i parla de la Cerdanya com d'«un país partit»; la novel·la li va donar el 1999 el Premi Nacional de Literatura.
El darrer comte del Pallars és el punt de partida d'aquesta novel·la, una de les del cicle històric d'Assumpció Cantalozella. Passa al segle XV a les valls d'Àneu, on el Boc de Biterna, mig home i mig boc, presideix les trobades de bruixes, i Ferran Rella, al capdavant de l'Ecomuseu d'aquelles valls, en diu «la novel·la del Pirineu».
El 1941 Andorra és terra neutral i de frontera, i el Fede, que hi puja sovint per vendre productes d'una farmacèutica alemanya, hi acaba ficat en una xarxa d'espionatge que vol salvar refugiats arribats del centre d'Europa. Segons la sinopsi editorial recollida per l'AELC, és un llibre sobre herois anònims. Roser Caminals, barcelonina, va començar el 1981 a ensenyar literatura espanyola als Estats Units.
Pep Albanell, que va firmar com a Joles Sennell molts llibres per a infants, aplega aquí anècdotes de quan era petit a la Seu d'Urgell, on la família s'havia instal·lat quan ell en tenia quatre. Són els primers anys del franquisme, i Bromera en treu un record lector: Robinson Crusoe, el primer nàufrag de les seves lectures, li va fer l'efecte que «parlava de mi».
Maite Carranza, antropòloga de formació i guionista de televisió, posa l'Alèxia a fer camí pel Pallars darrere el rastre d'un besavi maçó i republicà, en Miquel. L'estiu se li complica perquè dubta entre dos nois, i el text de l'editorial que reprodueix l'AELC el presenta com un temps per triar «entre les coses que són i les que ho semblen».
Amb aquesta novel·la, premi Sant Joan, Rafael Vallbona va començar un cicle que Edicions 62 dona per tancat amb Tardes al Bellamar. Una dona que es jubila, la Carme, recorda els seus des d'una casa de Puigcerdà plantada a la ratlla de França, i el que en surt és un segle XX cerdà a moltes veus.
Blanca Busquets, guionista i realitzadora de Catalunya Ràdio des del 1986, reuneix al Pirineu uns desconeguts que hi havien pujat a fer ioga i pilates i que hi queden tancats per una alerta mundial. Segons Proa, la convivència forçada reobre ferides i crea complicitats, i no només dins el grup: també amb la gent del poble.
Amb aquesta novel·la, Premi Proa 2025, Núria Cadenes «reconstrueix una xarxa d'evasió real a la Cerdanya», segons la biografia de l'AELC. En plena Segona Guerra Mundial, gent tan diversa com capellans i comunistes s'ajunta per ajudar a escapar els qui fugen del feixisme, sense demanar a ningú què pensa, i l'editorial hi veu un homenatge al «coratge anònim».