Actualitzat el
La Mequinensa que va quedar sota l'aigua, les valls de Camprodon a Prats de Molló, la Mallorca de fora vila, la Vall de Francesc Serés i els pobles del sud valencià: onze llibres en català sobre la vida al camp i a la muntanya. Hi ha rondalles, novel·les del segle XIX i novel·les d'ara, i de cada un t'expliquem per què l'hem triat.
Els veïns de Mequinensa, un darrere l'altre, expliquen cent anys del poble —la mina, els llaüts que baixaven per l'Ebre— fins que el pantà el cobreix. Jesús Moncada hi fa parlar tothom i no en destaca ningú, i la novel·la va rebre, entre altres, el premi Crexells.
A les valls que van de Camprodon a Prats de Molló, cada capítol el conta una veu diferent: la gent, però també els morts, els animals, les dones d'aigua i fins i tot els núvols i els bolets. Irene Solà hi fa parlar tot un territori de frontera, i el llibre va rebre el premi de literatura que dona la Unió Europea.
Són rondalles de la tradició oral que Verdaguer va anar recollint pel país, i s'hi veu com escrivia en prosa. No les va arribar a publicar: les va treure L'Avenç quan ja era mort, prologades per Jaume Massó i Torrents, i avui són un llibre de referència del folklore català.
Abans de l'Aplec de rondaies, Antoni Maria Alcover ja havia publicat, el 1885 i també com a Jordi des Racó, aquest llibre de narracions sobre la gent del camp mallorquí. Joan Veny, en la semblança biogràfica de l'IEC, hi veu un bon narrador amb tendència a moralitzar.
Marçal Noradell marxa a Madrid per defensar-hi els interessos dels pagesos, s'hi deixa enlluernar pel luxe i abandona el patrimoni, que acaba en mans dels usurers. L'Enciclopèdia explica que l'autor hi volia fixar la identitat d'una Catalunya pagesa, patriarcal i religiosa, i el llibre castiga qui trenca aquest ordre.
Camperols, caçadors i llenyataires de la Selva hi fan d'herois, en un recull de proses del 1911 que Prudenci Bertrana va escriure animat per Joan Maragall. L'AELC hi veu el punt culminant de la seva prosa, i lletrA el llegeix com una resposta desafiant al Noucentisme, que feia de l'artifici la base de l'estètica.
Llorenç Villalonga hi torna a la Mallorca de pagès de quan era nen, amb na Coloma, la companya de jocs, i en Xim, el ferrer que li feia de mestre. Per damunt de tot hi planen les Fures, una presència que l'AELC troba gairebé irreal i que omple el poble de fetilleria i superstició.
Cassana és un poble inventat del sud del País Valencià, encara tancat entre muntanyes i gairebé feudal, i Enric Valor hi mostra com el sacseja la «qüestió social» amb la Primera Guerra Mundial de fons. És el primer volum del cicle de Cassana, una trilogia en què l'AELC veu afinitats amb el realisme rus.
Antoni Vidal Ferrando explica la infància d'un nen en un poble mallorquí de postguerra amb dues veus que s'alternen: la del nen i la d'un adult que ja no s'ho creu tot. Hi surt tot el poble, des dels oligarques fins als capellans, i la novel·la va guanyar el premi Sant Joan.
Les narracions de Francesc Serés passen totes a la Vall, on, segons Quaderns Crema, els personatges «es passen el testimoni d'una derrota sense final». L'editorial ho presenta com l'àlbum de fotos d'un món que es desfà, i és el llibre que tanca la trilogia rural de l'autor.
Acabada la guerra, arriben als pobles uns forasters que venen a adoctrinar amb la paraula el que la guerra havia desfet, i la contraportada els descriu tan innocents i tan culpables com la gent que els acull. Emili Teixidor hi entrellaça moltes vides al voltant d'una festa familiar i d'un accident.