Actualitzat el
Un obrer tèxtil que torna de França, un antic porquer que ha comprat la finca on servia, una noia que esperava fer setze anys per entrar a la fàbrica del poble quan anuncien que tanca, un noi que va de feina en feina, unes teleoperadores «de per vida»: deu llibres en català on la feina i la classe social són el que mou la història. Hi ha teatre, novel·la, literatura juvenil i un llibre d'entrevistes, cròniques i relats.
La sinopsi de l'editorial, que l'AELC reprodueix, la posa entre les primeres que van portar a escena els obrers de la indústria, i explica que Guimerà, que la va estrenar el 1893, la va voler en prosa perquè fos «completament a la moderna». En Marcó, conegut com en Pólvora, és un obrer tèxtil que torna per la Taneta; se n'havia hagut d'anar a França perquè havia matat un home.
Edicions de 1984 hi llegeix l'ideari de Joan Baptista Xuriguera, «vinculat sempre al comunisme més heterodox», i l'AELC recorda que en el seu moment es va considerar «la primera novel·la catalana amb una tendència exclusivament proletària». Amb la sublevació de Jaca del desembre del 1930 al fons, el llibre parteix la societat en dos: obrers i estudiants d'una banda, i de l'altra l'Església, l'exèrcit i el govern.
Uns antics servidors que s'han fet rics «gràcies a una botigueta de souvenirs» i uns nobles arruïnats comparteixen taula en el sopar amb què en Miquel, que de petit hi feia de porquer, celebra que la finca de Son Puig-gros ara és seva. Club Editor hi veu el «daltabaix» que el turisme dels seixanta va dur a Mallorca, i Guillem Frontera hi va guanyar el Ciutat de Palma Gabriel Maura amb vint-i-tres anys.
Jaume Fuster militava en l'esquerra radical, i Àlex Broch, en una crítica que reprodueix l'AELC, hi trobava el segell del seu policíac fins aleshores: les regles del gènere girades per plantejar un conflicte de classe, aquí amb el sindicalisme obrer pel mig. La contraportada n'escull una escena al pati d'una fàbrica ple de policies, d'on l'Enric Vidal s'escapoleix mentre sent una veu que li sembla «estranyament familiar».
Domesticar «llibres ferotges» és una de les feines del protagonista, al costat d'editar llibres o de fer de corresponsal de premsa, i segons l'AELC la seva primera experiència laboral és la de la precarietat. Pep Albanell, a qui l'Enciclopèdia compta més de setanta títols per a infants i joves, el fa passar de feina en feina mentre es va fent còmplice de l'Erskina.
Tot un poble es planta per defensar l'única feina que té, una fàbrica que tanca, i al mig hi ha l'Elionor, que només esperava fer setze anys per entrar-hi a treballar. L'AELC diu que Gemma Pasqual escriu sobre els «problemes quotidians dels joves»; en aquesta novel·la, el problema és quedar-se sense la feina abans de començar-la.
«No hi ha realitat, només hi ha realitats», diu la contraportada que reprodueix l'AELC, i Francesc Serés, que la seva biografia descriu observant la feina amb ull d'antropòleg, les recull en entrevistes, cròniques i relats sobre la Catalunya de començament de mil·lenni. Hi surten teleoperadores, infermeres, camioners i expropiats, i gent de classe mitjana a qui les pròpies contradiccions tornen sempre «al lloc que els toca».
Tothom tem que l'entrevista que una auditora jove fa a un administratiu acabi en acomiadaments; som en un teatre, en plena crisi. L'AELC suggereix que el mal potser ve de més avall, de la corrupció, i resumeix el teatre de Toni Cabré, dramaturg i guionista de Mataró, en dues paraules: realisme i paradoxa.
L'Eulàlia ve d'una casa acomodada i pensava que la vida de debò només era als llibres. El 1909 acompanya el pare en un viatge de negocis al nord d'Anglaterra, li fa d'intèrpret i hi veu de prop com viuen i treballen els obrers d'una fàbrica. Cinta Arasa hi va guanyar l'Enric Valor de narrativa juvenil del 2013.
Julià de Jòdar, que entre altres oficis ha fet de químic i ha treballat en una foneria, posa en aquesta novel·la una revolta social que es cova a les barraques de Can Tunis, amb el gegant Joan Cartutxo com a «pedra foguera», segons Comanegra. I hi fa entrar en Gregori Salicrú, un jove que vol fer-se una idea del que es trama a la fàbrica de don Jaime i que, al cap de poc, es torna anarquista.