Salta al contingut
Exlibris

Llibres sobre el treball en català: 10 obres

Actualitzat el

Un obrer tèxtil que torna de França, un antic porquer que ha comprat la finca on servia, una noia que esperava fer setze anys per entrar a la fàbrica del poble quan anuncien que tanca, un noi que va de feina en feina, unes teleoperadores «de per vida»: deu llibres en català on la feina i la classe social són el que mou la història. Hi ha teatre, novel·la, literatura juvenil i un llibre d'entrevistes, cròniques i relats.

Com els hem triat: Llibres del catàleg d'Exlibris amb fitxa revisada i escrits originalment en català en què la fitxa posa al centre la feina, el món obrer o el xoc entre classes socials. Cinc porten a les nostres dades l'etiqueta «treball i classe»; les de Guimerà, Xuriguera, Toni Cabré, Pep Albanell i Cinta Arasa no la porten i hi entren per la fitxa. Hem deixat fora els llibres on la feina o la classe només fan de teló de fons. Un llibre per autor, tots amb almenys una edició i cap que ja surti en una altra llista nostra. Van per any de publicació, o d'estrena en el cas d'En Pólvora; L'inútil i Feines per treballar, que no en tenen cap a les nostres fonts, van segons l'edició que tenim, i la novel·la de Cinta Arasa, segons la biografia de l'autora.

Per començar

  1. 1. En Pólvora

    Àngel Guimerà

    La sinopsi de l'editorial, que l'AELC reprodueix, la posa entre les primeres que van portar a escena els obrers de la indústria, i explica que Guimerà, que la va estrenar el 1893, la va voler en prosa perquè fos «completament a la moderna». En Marcó, conegut com en Pólvora, és un obrer tèxtil que torna per la Taneta; se n'havia hagut d'anar a França perquè havia matat un home.

    Per a qui: Per a qui s'interessi per com el teatre català va començar a mirar cap a les fàbriques.

  2. 2. Desembre

    Joan Baptista Xuriguera · 1934

    Edicions de 1984 hi llegeix l'ideari de Joan Baptista Xuriguera, «vinculat sempre al comunisme més heterodox», i l'AELC recorda que en el seu moment es va considerar «la primera novel·la catalana amb una tendència exclusivament proletària». Amb la sublevació de Jaca del desembre del 1930 al fons, el llibre parteix la societat en dos: obrers i estudiants d'una banda, i de l'altra l'Església, l'exèrcit i el govern.

    Per a qui: Per a qui tingui curiositat per saber com era una novel·la catalana proletària dels anys trenta.

  3. Portada de Els carnissers

    3. Els carnissers

    Guillem Frontera · 1968

    Uns antics servidors que s'han fet rics «gràcies a una botigueta de souvenirs» i uns nobles arruïnats comparteixen taula en el sopar amb què en Miquel, que de petit hi feia de porquer, celebra que la finca de Son Puig-gros ara és seva. Club Editor hi veu el «daltabaix» que el turisme dels seixanta va dur a Mallorca, i Guillem Frontera hi va guanyar el Ciutat de Palma Gabriel Maura amb vint-i-tres anys.

    Per a qui: Per a qui s'hagi preguntat mai qui va pujar i qui va baixar quan l'illa es va omplir de turistes.

I si en vols més…

  1. Portada de De mica en mica s'omple la pica

    4. De mica en mica s'omple la pica

    Jaume Fuster · 1972

    Jaume Fuster militava en l'esquerra radical, i Àlex Broch, en una crítica que reprodueix l'AELC, hi trobava el segell del seu policíac fins aleshores: les regles del gènere girades per plantejar un conflicte de classe, aquí amb el sindicalisme obrer pel mig. La contraportada n'escull una escena al pati d'una fàbrica ple de policies, d'on l'Enric Vidal s'escapoleix mentre sent una veu que li sembla «estranyament familiar».

    Per a qui: Per a qui llegeixi novel·la policíaca i trobi a faltar intrigues on el que pesa és la fàbrica i no el botí.

  2. 5. Feines per treballar

    Pep Albanell

    Domesticar «llibres ferotges» és una de les feines del protagonista, al costat d'editar llibres o de fer de corresponsal de premsa, i segons l'AELC la seva primera experiència laboral és la de la precarietat. Pep Albanell, a qui l'Enciclopèdia compta més de setanta títols per a infants i joves, el fa passar de feina en feina mentre es va fent còmplice de l'Erskina.

    Per a qui: Per a qui hagi començat a treballar amb contractes de pocs mesos i encara se'n recordi.

  3. Portada de La fàbrica

    6. La fàbrica

    Gemma Pasqual · 2006

    Tot un poble es planta per defensar l'única feina que té, una fàbrica que tanca, i al mig hi ha l'Elionor, que només esperava fer setze anys per entrar-hi a treballar. L'AELC diu que Gemma Pasqual escriu sobre els «problemes quotidians dels joves»; en aquesta novel·la, el problema és quedar-se sense la feina abans de començar-la.

    Per a qui: Per a nois i noies que ja es veuen treballant al poble i encara no han pensat què passaria si la fàbrica tanqués.

  4. 7. La matèria primera

    Francesc Serés · 2007

    «No hi ha realitat, només hi ha realitats», diu la contraportada que reprodueix l'AELC, i Francesc Serés, que la seva biografia descriu observant la feina amb ull d'antropòleg, les recull en entrevistes, cròniques i relats sobre la Catalunya de començament de mil·lenni. Hi surten teleoperadores, infermeres, camioners i expropiats, i gent de classe mitjana a qui les pròpies contradiccions tornen sempre «al lloc que els toca».

    Per a qui: Per a qui hagi fet torns de nit o hores de telèfon i vulgui veure la seva feina en un llibre.

  5. Portada de L'inútil

    8. L'inútil

    Toni Cabré

    Tothom tem que l'entrevista que una auditora jove fa a un administratiu acabi en acomiadaments; som en un teatre, en plena crisi. L'AELC suggereix que el mal potser ve de més avall, de la corrupció, i resumeix el teatre de Toni Cabré, dramaturg i guionista de Mataró, en dues paraules: realisme i paradoxa.

    Per a qui: Per a qui hagi viscut una auditoria a la feina amb el cor encongit.

  6. 9. Vaig fer la maleta un dia de juny

    Cinta Arasa

    L'Eulàlia ve d'una casa acomodada i pensava que la vida de debò només era als llibres. El 1909 acompanya el pare en un viatge de negocis al nord d'Anglaterra, li fa d'intèrpret i hi veu de prop com viuen i treballen els obrers d'una fàbrica. Cinta Arasa hi va guanyar l'Enric Valor de narrativa juvenil del 2013.

    Per a qui: Per a qui hagi crescut sense haver de treballar i vulgui mirar, amb els ulls de l'Eulàlia, com era una fàbrica de fa més d'un segle.

  7. 10. Els vulnerables

    Julià de Jòdar · 2018

    Julià de Jòdar, que entre altres oficis ha fet de químic i ha treballat en una foneria, posa en aquesta novel·la una revolta social que es cova a les barraques de Can Tunis, amb el gegant Joan Cartutxo com a «pedra foguera», segons Comanegra. I hi fa entrar en Gregori Salicrú, un jove que vol fer-se una idea del que es trama a la fàbrica de don Jaime i que, al cap de poc, es torna anarquista.

    Per a qui: Per a qui li interessin les revoltes socials i no li faci por un narrador que s'hi fica pel mig.

Més llistes que et poden interessar