En Pólvora

Argument

«Un bord!… Un altre Marcó llençat al món…» En Marcó ho diu en el moment de deixar caure el ganivet, a l’escena 10 del tercer acte d’En Pólvora. L’escena és al dossier de premsa del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) per al muntatge de Sergi Belbel (2006), única font d’aquest resum: la presentació del teatre, el director i Ramon Bacardit. Belbel va adaptar l’obra (un sol espai, dos obrers convertits en dones, un vailet nou); aquí només s’explica el que les fonts diuen del text de Guimerà.

En aquella escena, la Taneta li suplica que deixi viure en Francesc. Espera un fill d’ell, i si en Marcó el mata, la criatura serà «un bord», com en Marcó, que s’hi veu reflectit.

La Taneta havia estat el primer amor d’en Marcó, i ara la festeja en Francesc, que fa d’encarregat a la fàbrica tèxtil. En Toni és l’amic que té en Marcó per germà. I en Marcó, a qui diuen «en Pólvora» pels seus «cops de geni», va matar un home i va haver de fugir a França. La seva tornada, desafiant les autoritats, per guanyar-se de nou la Taneta, és el que desencadena el conflicte. Per a Belbel, la Taneta «no diu mai que no vol en Francesc», i el conflicte, segons ell, és d’ella, lligada a l’un pels sentiments i a l’altre pel sexe.

Al triangle, diu el TNC, s’hi barreja el xoc entre els treballadors i el poder. A la fàbrica hi ha vaga, i la guàrdia civil deté injustament un home que hi està en contra, el «gran d’en Peric»: en Marcó el vol defensar, i Bacardit diu que això és el que el perdrà. «Sembla més un Jesús laic que un sindicalista», escriu Bacardit d’en Marcó, que se sacrifica pels qui li porten la contrària però encara no sap frenar la seva violència. El segon acte acaba, també segons Bacardit, amb «els protagonistes intentant suïcidar-se fent esclatar la màquina».

Belbel explica que el final porta una «gran explosió» que ja és al text de Guimerà, i que qui posa la bomba és en Toni, «l’autèntic motor de l’obra». Segons ell, ho fa a partir d’unes paraules d’en Marcó, per eliminar la Taneta i en Francesc, per gelosia i per un amor amagat pel seu amic. Bacardit, que parla de l’obra del 1893, també fa d’en Toni l’autor de l’atemptat: poc abans de morir, en Marcó li diu «Toni!… Mai! Mai la dinamita!». És la mort final del protagonista, que Bacardit considera exemplar, pensada com «un missatge per als altres personatges». Les fonts no expliquen com mor en Marcó ni què els passa a la Taneta i a en Francesc.

Temes

• El món obrer a escena. La presentació del TNC la compta entre les primeres obres sobre el món obrer industrial, i Feliu Formosa hi destaca la vaga com a arma contra la injustícia laboral i social.
• La raó contra la dinamita. Bacardit la llegeix en el context dels atemptats de la Barcelona de la dècada de 1890, quan calia deslligar la lluita obrera del terrorisme.
• El marginat. Formosa veu en Marcó un dels personatges de Guimerà marcats des del naixement i «abocat a un destí tràgic».
• Entre melodrama i realisme. Per a Bacardit, el medi de la fàbrica és naturalista, però la història d’amor és de melodrama, amb la mort exemplar del protagonista.

Per treballar-la a classe

• L’absència de l’amo de la fàbrica, que Belbel considera «importantíssim» per entendre el pas al capitalisme.
• El triangle Marcó-Taneta-Francesc i el lligam d’en Marcó amb en Toni, tal com els llegeix Belbel.
• Què hi ha de naturalista i què hi ha de melodrama, segons Bacardit.