De què va La matèria primera
La matèria primera aplega, segons Grup62 (Edicions Empúries), «entrevistes, cròniques i relats» que situen el lector «en l'ara i l'aquí, a la Catalunya de començament d'aquest mil·lenni». La contraportada reproduïda per l'AELC hi afegeix que Francesc Serés hi descriu «les voluntats que mouen la classe mitjana» i «les contradiccions i els equívocs que constantment els tornen a posar al lloc que els toca». Hi desfilen, diu la mateixa font, «camioners que han de comptar quilòmetres, infermeres que no poden dormir, expropiats per trens que mai no podran agafar i teleoperadores de per vida», en un escenari on «no hi ha realitat, només hi ha realitats, narracions de la realitat».
A qui li agradarà
Per a qui vulgui un retrat de la Catalunya de començament de segle a través d'entrevistes, cròniques i relats sobre feines i oficis anònims -el transport, la infermeria, la teleoperació- més que amb una trama única.
Qui l'ha escrit
Narrador de Saidí, a la Franja, llicenciat en belles arts i en antropologia. Escriu sobre les terres de ponent, on el món pagès que s'acaba i la indústria que se'n va deixen la mateixa marca en la gent. Autor de La força de la gravetat, Contes russos i La casa de foc; ha guanyat el Serra d'Or, el Ciutat de Barcelona, el Proa i el Llibreter.
Totes les edicions en català
| Editorial | Any | ISBN | Comprar |
|---|---|---|---|
| Empúries | 2007 | 9788497872256 | Amazon · Casa del Llibre |
