Llibres sobre la Guerra Civil i el franquisme: 10 obres de no-ficció
Actualitzat el
Un periodista que escriu el que no pot publicar, un presoner de Miranda de Ebro, un poble que es resisteix a la col·lectivització, un avi enterrat al Valle de los Caídos, una advocada de presos polítics: deu llibres en català sobre la guerra i la dictadura que no són novel·les. Hi ha estudis d'historiadors com Josep Benet, Josep Termes o Josep Massot, assaigs sobre la cultura sota el règim i memòries i testimonis de qui ho va viure o dels seus descendents.
Com els hem triat: Llibres del catàleg d'Exlibris escrits originalment en català i d'un sol autor, de no-ficció (història, assaig, memòries, dietaris i testimonis), que tracten la Guerra Civil o el franquisme segons la fitxa revisada de l'obra o, per als llibres de Josep Massot, Miquel López Crespí, Ignasi Riera i Josep Benet, que tenen fitxa de catàleg, segons la biografia de l'autor i el títol mateix; per al de López Crespí, també segons la pàgina d'Edicions de 1984. Hem deixat fora Testament a Praga, de Teresa Pàmies, perquè la fitxa hi posa la guerra de rerefons. No repeteix cap llibre de la llista Novel·les de la Guerra Civil, la postguerra i l'exili, que és de ficció, ni de cap altra llista nostra. Un llibre per autor; tots deu tenen almenys una edició. Van per any de la primera edició; quan les nostres dades no el tenen, prenem el de la fitxa o el de la biografia de l'autor (Meditacions en el desert, 1974; La guerra civil a Mallorca, 1976; Temps de quarantena, 1992; Avi, et trauré d'aquí!, 2019). L'any de Cultura i antifranquisme (1984) és el de l'Enciclopèdia: l'edició que tenim no en porta cap.
Des del 1920 fins al 1936, Gaziel havia dirigit La Vanguardia; acabada la guerra, ja no va tornar a fer de periodista, i a Madrid portava l'editorial Plus Ultra. És en aquells anys, del 1946 al 1953, quan escriu aquests quaderns sobre la dictadura, la monarquia i Catalunya, que no es van publicar fins al 1974, a París, deu anys després de la seva mort.
Per a qui: Per a qui s'hagi hagut de callar alguna vegada el que pensava i ho hagi escrit en un quadern.
Monjo de Montserrat nascut a Palma, Josep Massot i Muntaner dirigia des del 1971 Publicacions de l'Abadia, l'editorial on va sortir aquest llibre el 1976. L'Enciclopèdia l'anomena en primer lloc quan parla del camp de la seva obra dedicat a la guerra i la postguerra a Mallorca, on més tard va afegir llibres sobre la repressió i sobre els bombardeigs de l'illa.
Per a qui: Per a qui hagi crescut a Mallorca i vulgui saber què hi va passar durant la guerra.
Capturat per les tropes franquistes el 1939, Francesc Grau i Viader va passar per camps de concentració i va haver de servir a l'exèrcit fins al 1945. Aquest llibre del 1981 se centra en el que va viure al de Miranda de Ebro i continua el relat de Dues línies terriblement paral·leles, i Club Editor en recull un judici de l'autor: d'aquells camps en va sortir «una generació d'homes moralment castrats».
Per a qui: Per a qui tingui un avi que va fer la guerra i no en va voler parlar mai.
Edicions de 1984 en resumeix els temes en una enumeració que va de la poesia i la lluita antifeixista a la Nova Cançó, passant pels «intel·lectuals mallorquins al servei del franquisme» i per Llorenç Villalonga. L'Enciclopèdia el data el 1984 i el compta entre els assaigs que destaca de Miquel López Crespí (sa Pobla, 1946), un autor que ha conreat sobretot la narrativa.
Per a qui: Per a qui li interessi la relació entre la cultura i l'oposició al franquisme.
El subtítol ja ho diu: el franquisme, del 1939 al 1975. Ignasi Riera, que havia deixat la Companyia de Jesús el 1969 i va ser quinze anys regidor de Cultura a Cornellà, va dedicar bona part de l'obra a la immigració i al moviment obrer, i l'Enciclopèdia inclou aquest llibre del 1991 entre els seus de «temàtica més obertament social i política».
Per a qui: Per a qui vulgui repassar de cap a cap els anys del franquisme.
Josep Ballester, poeta d'Alzira, havia dedicat la tesi doctoral (1991) a la poesia de postguerra en català al País Valencià, i el 1992 va publicar aquest assaig sobre la cultura d'aquells anys. La presentació de la Universitat de València hi destaca un mecanisme menys evident que silenciar els autors dels anys trenta, la «folklorització», amb què el règim desviava la tradició.
Per a qui: Per a qui ensenyi o estudiï literatura al País Valencià i vulgui conèixer el context de la postguerra.
Josep Benet no només va escriure sobre el franquisme, sinó que el va combatre: va ser fundador i president del Front Universitari de Catalunya i, com a advocat, va defensar molts processats pels tribunals del règim. L'Enciclopèdia hi relaciona, a més, episodis com la vaga de tramvies del 1951. Aquest llibre és del 1995, i el títol en resumeix la tesi.
Per a qui: Per a qui vulgui entendre per què es parla de persecució de la cultura catalana sota Franco.
Josep Termes, historiador del moviment obrer, va reconstruir aquí un sol episodi: el gener del 1937, a la Fatarella, uns pagesos es van negar a col·lectivitzar la terra. Per a Editorial Afers, aquell conflicte anticipa en part els fets de maig, i l'editorial el resumeix com «una col·lectivització de miserables contra pobres».
Per a qui: Per a qui sigui de pagès i vulgui saber com es van viure les col·lectivitzacions des de baix.
Joan Colom va morir presoner a Lleida el març del 1939, i el seu cos va acabar al Valle de los Caídos sense que la família en sabés res; des del 2008, els seus lluiten per treure'l d'allà. El seu nét, Joan Pinyol, ho explica en aquest llibre del 2019, que comença amb la mobilització de l'avi per la República, l'octubre del 1938; abans, el 2013, TV3 ja havia estrenat un documental amb el mateix títol.
Per a qui: Per a qui hagi buscat el rastre d'un avi o d'una àvia a la guerra.
Llicenciada en dret el 1968, Magda Oranich va defensar durant el franquisme, amb el seu marit, l'advocat Marc Palmés, presos polítics com Txiki i Salvador Puig Antich, segons l'Enciclopèdia. En aquestes memòries del 2026, Columna destaca la repressió que la dictadura exercia sobre les dones i la presència de l'autora en moments com la tancada de Montserrat.
Per a qui: Per a qui estudiï dret i vulgui saber què volia dir exercir d'advocada en un tribunal franquista.
Fem servir cookies d'analítica (Google Analytics) per saber quines pàgines es llegeixen i millorar el web. Només les activem si ho acceptes. Més informació