De què va Meditacions en el desert (1946-1953)
Entre el 1946 i el 1953, apartat del periodisme i instal·lat a Madrid, Gaziel va anar omplint uns quaderns amb el que no tenia manera de publicar enlloc. Hi anota el que pensa de la política espanyola, de la monarquia, de la dictadura i del lloc de Catalunya, i ho fa des d'una esperança que es va apagant: la de veure tornar la llibertat després de la guerra. El comentari d'obra que en publica l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana hi veu el retrat dels demòcrates que van aguantar drets dins d'un país que ja no era el seu, i uns quaderns que a l'autor li van servir de refugi contra la tristesa. El llibre no va arribar als lectors fins al 1974, deu anys després de la mort de l'autor, publicat a París.
A qui li agradarà
Per a lectors de dietaris i d'assaig polític que no hi busquin consol: és el Gaziel més directe, més sol i més discutidor. També per a qui vulgui entendre què volia dir, per dins, callar durant el franquisme.
Qui l'ha escrit
Gaziel és el pseudònim d'Agustí Calvet, el periodista que va dirigir La Vanguardia fins a la Guerra Civil i que, apartat de l'ofici pel franquisme, es va refer com un dels grans prosistes catalans. Escrivia memòries, dietaris i llibres de viatge sobre una època que se li havia acabat a les mans, i ho feia amb una claredat que no ha envellit.
Totes les edicions en català
| Editorial | Any | ISBN | Comprar |
|---|---|---|---|
| Edicions Catalanes de París | 1974 | 9782850410178 | Amazon · Casa del Llibre |












