Un professor de música que capgira un poble, lletres per a Guillermina Motta, un violinista en una ciutat en guerra, una cantant que va d'Alexandria a Almassora, un curs de música antiga als Pirineus, un segell independent en plena crisi, Iturbi, una veu descoberta entre el personal de neteja del Liceu i el baríton del Maravillas: deu llibres en català sobre la música. Hi ha novel·la, poesia, teatre i un llibre sobre els discos de la Transició.
Com els hem triat: Llibres del catàleg d'Exlibris amb fitxa revisada, d'un sol autor i escrits originalment en català, en què la fitxa posa al centre la música: músics i cantants com a protagonistes, lletres de cançó o el fet d'escoltar-ne. Hem deixat fora els llibres on la música només fa de rerefons. Cinc porten a les nostres dades l'etiqueta «música»; El silenci dels arbres, Diva, Les veus del Liceu, El noi del Maravillas i La música i nosaltres no la porten i hi entren per la fitxa. Un llibre per autor i cap que ja surti en una altra llista nostra; vuit tenen almenys una edició, i dos (València, Hollywood, Iturbi i La música i nosaltres) encara no. Van per any de publicació; quan les nostres dades no el tenen, prenem el de la biografia de l'autor (El silenci dels arbres, Les veus del Liceu) o el de l'edició que tenim (Diva, El noi del Maravillas). La música i nosaltres no té any a les nostres dades i va al final.
Els Escriptors Valencians li van donar el seu premi de la Crítica el 1999, i a la biografia de Simó l'AELC en diu que és una novel·la «ambiciosa i exigent amb el lector». L'Enric de Bellreguard, que ha anat a ensenyar música a un poble de vida monòtona, s'hi converteix amb el temps en una llegenda, i l'editorial planteja si «es tracta d'un àngel o d'un dimoni». Al seu pas, fins i tot els que menys ho semblaven s'obren a l'art i a la bellesa.
Per a qui: Per a qui recordi un mestre que li va canviar alguna cosa i encara no sàpiga ben bé com.
Hi ha pregons i altres versos d'encàrrec, versos satírics que la tercera part anomena «lleugerament inconvenients» i cançons: bona part per a Guillermina Motta, des del disc Vota Motta fins a Les Guillermines del rei Salomó, un musical de televisió, i també per a la Selva Big Band. Narcís Comadira, poeta i pintor de Girona, hi aplega vint anys de versos d'aquesta mena.
Per a qui: Per a qui hagi cantat cançons de la Guillermina Motta sense saber qui n'havia escrit la lletra.
L'Enciclopèdia la posa en parella amb La decisió de Brandes, perquè totes dues tracten «el comportament davant la devastació de la guerra i el poder». Aquí hi ha una ciutat en guerra, un museu de música buit amb les cartes dels qui hi passen i un violinista, Andreas Hymer, que té la mare desapareguda; per a la sinopsi que recull l'AELC, és «una relectura contemporània del mite d'Orfeu».
Per a qui: Per a qui toqui un instrument i s'hagi preguntat què en faria si tot s'ensorrés al voltant.
Hermínia Gómez, «La Spagnoletta», va ser una cantant de debò i és el model de la protagonista d'aquesta novel·la, que la segueix d'Alexandria fins a Almassora, la vila on va néixer Pasqual Mas i Usó. Segons l'AELC, el que li capgira la vida és la guerra del 1914; el llibre va guanyar el premi Ulisses, que dona la Fundació Bancaixa.
Per a qui: Per a qui busqui la vida d'una cantant de debò, amb mig món pel mig.
Lagrau, als Pirineus, té dues històries en aquesta novel·la d'Albert Villaró, i en totes dues hi ha música. El 1642, amb les tropes del coronel Le Bougon a dins, el mestre de capella de la catedral i el jutge de crims han de respondre a un accident; el 1991, durant els nou dies d'un curs de música antiga, la Caroline, contralt suïssa, i el Roger, que toca la viola de gamba, s'enamoren, i l'editorial en diu dos «rèquiems a doble cor».
Per a qui: Per a qui hagi fet algun curs d'estiu de música i en recordi més la gent que les partitures.
Un crític musical, en Francesc, i un informàtic, en Gerard, són l'ajuda que la Vicky i la Marta no esperaven, mentre proven de salvar el seu segell independent apostant per un grup nou. De fons hi ha la crisi econòmica, i la sinopsi que recull l'AELC acaba parlant d'«un combat quotidià contra la infelicitat i el desencís». Xavier Aliaga hi va guanyar el Joanot Martorell de Gandia, i els Escriptors Valencians li van donar el premi de la Crítica.
Per a qui: Per a qui hagi intentat viure de la música, o d'una passió semblant, i hagi hagut de fer números.
Albéniz i Mozart, però també el bugui-bugui amb què acompanyava Groucho Marx a la ràdio: aquest Josep Iturbi ple de contradiccions és el que interessa a Manuel Molins, que segons la sinopsi recollida per l'AELC no en fa cap biopic. L'obra també es pregunta per què el pianista ha quedat gairebé oblidat, i per a un dels personatges Iturbi és València i Hollywood alhora.
Per a qui: Per a qui toqui el piano i no sàpiga gaire res d'Iturbi.
Recuperar «l'emoció dels escenaris» és el que s'imagina l'Eduard, que ensenya cant, el dia que sent cantar l'Anna, que treballa a la neteja del Liceu; passa el 1993. En paral·lel hi ha el secret de família que contenen els quaderns de la Irina, la mare d'ell. Per a la presentació de l'editorial, que reprodueix l'AELC, són dues històries d'amor entrellaçades; Xulio Ricardo Trigo va publicar la novel·la a Columna el 2015.
Per a qui: Per a qui hagi estudiat cant, o ho hagi volgut fer, i s'hagi imaginat mai dalt de l'escenari del Liceu.
El Maravillas, el teatre de varietats del Paral·lel on s'havia criat la família del baríton Roger Ventós, surt en aquesta novel·la des que obre les portes, a finals del segle XIX, i Empúries diu que el llibre els retrata tots dos alhora. Lluís Llach, que va deixar la carrera musical el 2007 amb dos concerts a Verges, hi fa de l'òpera el contrapunt d'aquell teatre: un món cosmopolita on les aparences també enganyen.
Per a qui: Per a qui hagi vist algun espectacle de varietats i es pregunti qui hi havia al darrere.
AC/DC a la primera part i grups d'aquí a la segona: Vicenç Pagès hi vol recuperar què volia dir seure a escoltar discos entre la mort de Franco i els anys vuitanta, quan va esclatar la música de ball. L'editorial hi veu una manera de mirar la Transició, i avisa que el llibre no és nostàlgic.
Per a qui: Per a qui encara guardi els discos que es va comprar als setanta.
Fem servir cookies d'analítica (Google Analytics) per saber quines pàgines es llegeixen i millorar el web. Només les activem si ho acceptes. Més informació
