Literatura i llibres a la literatura catalana

Convé dir-ho d’entrada: aquí el catàleg és curt, cinc obres. I no són llibres sobre literatura, que és una altra cosa: són llibres sobre la feina d’escriure.

El bàsic és El quadern gris, de Josep Pla, publicat el 1966: és el volum amb què s’obre la seva Obra completa. Va del 8 de març del 1918, el dia que l’autor fa vint-i-un anys, al 15 de novembre del 1919, i es parteix en dos blocs de mida semblant, l’un a Palafrugell i l’altre a Barcelona. L’Enciclopèdia Catalana hi veu sobretot això: com es forma un escriptor, per dins i per fora, i com acaba adquirint una veu pròpia i una mirada crítica sobre el país. Convé saber-ho: Pla el va reescriure una vegada i una altra abans de publicar-lo, o sigui que no és el quadern del 1918 tal com va sortir.

Montserrat Roig (1946-1991) va reunir a Digues que m’estimes encara que sigui mentida, el 1991, l’últim any de la seva vida, els apunts que havia anat acumulant sobre la literatura i sobre l’ofici d’escriure; l’AELC en parla com d’una mena de memòries literàries.

Després hi ha una coincidència que val la pena: dos dels cinc llibres van de negres literaris. A La col·laboradora (2012), d’Empar Moliner, la Magdalena Rovira escriu per encàrrec biografies que signen altres, i el negoci editorial hi queda ben escaldat. I a Pandora al Congo (2005) qui narra també viu d’escriure llibres d’altri: d’aquí surt el dubte que aguanta tota la novel·la, si el que explica va passar mai.