De què va Noves cartes a un jove poeta
Noves cartes a un jove poeta no parla de destinataris ni d'anècdotes, sinó d'ofici. Així ho presenta el text --etiquetat com a «Sinopsi de la segona edició»-- que en reprodueix l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana: no hi ha «unes condicions millors que d'altres» per escriure un poema, perquè «s'imposa la necessitat de buscar, trobar, escriure, reescriure, treballar-lo fins al final». Un poema que pugui esperar, hi afirma, és senyal que no ha trobat «ningú que l'escrigui»; i qui tingui «la pretensió de ser poeta» ha de saber convertir «qualsevol situació personal –per difícil que sigui– en una situació on la seva obra continuï». Hi tanca amb una exigència radical: si a la poesia un no li pot donar «tot –i tot vol dir tota la veritat que hi hagi a la seva vida–», «no s'ha de continuar».
A qui li agradarà
Per a qui vulgui Joan Margarit parlant no dels seus temes sinó del seu ofici: què vol dir, per a ell, escriure un poema. El text que en dona l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana no és una síntesi de continguts sinó una declaració de mètode, exigent amb qui aspiri a la poesia --hi demana convertir-hi «qualsevol situació personal» en matèria que la faci continuar--, de manera que interessarà sobretot a qui li interessi la poètica de Margarit tant com els seus poemes.
Qui l'ha escrit
Poeta i arquitecte de Sanaüja. Va ser catedràtic de càlcul d'estructures i va escriure una poesia que va començar en castellà i que des de principi dels vuitanta va fer en català, traduint-se sovint ell mateix. Casa de Misericòrdia va rebre, entre d'altres, el premi de la Crítica i el Nacional de poesia, i el 2019 va guanyar el premi Cervantes.
Totes les edicions en català
| Any | ISBN | Comprar |
|---|---|---|
| 2009 | 9788484375883 | Amazon · Casa del Llibre |
