Actualitzat el
Del 1714 a la Xina de fa més de dos mil anys, passant per un pare que s'allista a la guarnició d'Alger per recuperar la família, un becari de biologia a Londres, un espia anglès a la guerra de Successió, un testament secret després de Casp, uns enamorats del segle XIII pel Mediterrani, el conseller de dos reis, l'enginyer de Victus fins a Nova Zelanda i un home de Perpinyà apassionat per les llengües: deu novel·les en català que les seves fonts presenten com d'aventures. Moltes tenen un rerefons històric.
Professor d'història des del 1965, Oriol Vergés va dedicar bona part de l'obra a contar als lectors joves el passat català, i aquest llibre acaba en la desfeta del 1714. Els tres protagonistes, un Castellbroc, un Moliner i una duquessa francesa, són inventats i viuen amors i aventures; segons la sinopsi editorial, les pàgines finals aclareixen què hi ha d'història i què de ficció.
Santanyí, Ciutat, Alger i Formentera, entre el 1510 i el 1530: és el mapa que l'AELC traça per a aquesta aventura de Pere Morey, escriptor de Palma que va pensar sobretot en lectors joves. Uns pirates s'enduen la dona i el fill petit de Ramon Marí, i ell, per recuperar-los, s'allista amb el fill gran a la guarnició que ha d'alçar un fort a l'illot d'Alger.
La primera novel·la de Núria Perpinyà, professora de teoria literària a Lleida i estudiosa de Gabriel Ferrater, és del 1998, i l'AELC la defineix com una «barreja de novel·la d'aventures, thriller científic i amb elements de novel·la de formació». El becari Joan Xammar hi aprèn a Londres, entre el laboratori i la convivència amb en Westend, un home «histriònic i excessiu», que la vida té cantells durs.
Alfred Bosch, historiador de l'Àfrica i premi Sant Jordi del 1997, va dedicar tres volums a la guerra de Successió, i en aquest primer l'AELC hi troba «l'aire d'una comèdia d'aventures». Ho explica un anglès de ficció, John Sinclair, a qui la corona anglesa envia a Catalunya a encendre la revolta contra Felip V; la causa austriacista no l'interessa gens, però sí saber qui era el seu pare.
Del tríptic medieval de Llorenç Capdevila, aquesta és la que passa el 1412, just després del Compromís de Casp. L'espia Arnau Ferro, al servei del comte d'Urgell, busca un testament de Martí l'Humà que s'havia mantingut secret, i no és l'únic que el vol; a Lleida, en canvi, el cas és la mort violenta de la Serena. Per a l'AELC, «el viatge físic corre paral·lel a un viatge interior».
Pau Faner, novel·lista i pintor de Ciutadella, va publicar el 2011 aquesta novel·la d'aventures, que segueix uns enamorats del segle XIII decidits a no deixar que pares i tutors els triïn parella. La contraportada que reprodueix l'AELC els fa córrer per Mallorca, Barcelona, Marsella, Roma i fins a Egipte, en un món violent i devot, mentre un diable «de moltes cares» va estenent la xarxa.
Dins el cicle històric d'Assumpció Cantalozella, aquesta novel·la d'aventures abraça el temps entre el regnat de Pere I i la conquesta de Mallorca. Muret, les topades amb Roma i les intrigues de palau arriben a través de Guillem de Cervera, que va aconsellar el pare i després el fill, i Proa ho situa en l'hora que Catalunya ha d'«abandonar el nord i girar els ulls cap al sud».
Albert Sánchez Piñol, antropòleg de formació, va donar continuació amb aquest llibre a Victus, la seva novel·la sobre el setge de Barcelona del 1714. L'enginyer Martí Zuviría hi viu, segons La Campana, quatre aventures noves que el fan anar d'Alemanya i Londres fins a Nova Zelanda, passant per Amèrica, i es creua amb figures reals com l'explorador James Cook o el guerriller Carrasclet.
Perpinyà, on va néixer Joan-Lluís Lluís, és també on viu l'Assiscle Xatot, un home de mitjan segle XIX que té per passió els idiomes de tot el món i, segons la sinopsi editorial recollida per l'AELC, un do «gairebé sobrenatural». La novel·la d'aventures el fa passar pel París de la Comuna i de la guerra amb Prússia, però el viatge no s'atura allà.
L'exèrcit de Xi'an i la Muralla, però també una pila d'atrocitats: Comanegra veu aquesta doble cara en el Qin Shi Huangdi d'aquesta novel·la d'aventures, que se situa més de dos mil dos-cents anys enrere, i hi llegeix un retrat de «la cobdícia com a gran metzina de la humanitat». L'autor, Jordi Cussà, de Berga, havia publicat novel·la històrica i va fer al català una cinquantena de traduccions de l'anglès.