Actualitzat el
De l'Aloma, que ho espera tot d'un home arribat d'Amèrica, a la cuinera de vaixells de Boulder, que no sap com fer lloc a un fill: onze novel·les en català on l'amor és el centre de la història. Hi ha amors que acaben malament, amors que es capgiren i amors que neixen en un sol dia, i de cada novel·la t'expliquem per què l'hem triada.
L'Aloma és una adolescent que viu a Sant Gervasi amb el germà i la cunyada, i ho aposta tot a en Robert, el germà de la cunyada, arribat d'Amèrica per passar-hi una temporada. L'amor acaba malament i la deixa embarassada, i Rodoreda ho explica tot des de dins d'ella, estació rere estació.
Una dona escriu a una amiga que és lluny sobre una relació amorosa que l'ha ferida, i no ho diu tot de cop. La confidència es va tornant fosca: el que vol qui escriu, a més d'explicar-se, és passar comptes.
La narradora cuina en vaixells mercants fins que coneix la Samsa, que la bateja com a Boulder, i quan la Samsa, ja a Reykjavík, vol tenir un fill, ella queda estirada entre l'amor i la necessitat de ser lliure. Va guanyar el premi Òmnium, i la traducció anglesa va quedar finalista de l'International Booker del 2023.
La Pilar, que s'ha quedat vídua jove, coneix en Marcial Deberga un estiu a Puigcerdà, però el testament del marit, la família d'ell i les xafarderies d'una altra estiuejant li pesen com una llosa. Oller s'hi fica dins del cap de la protagonista i deixa el final obert.
El protagonista fuig amb la dona que estima a una platja solitària de Califòrnia per viure-hi un amor exaltat, i allà mateix comença a veure-la d'una altra manera: la Lidotxca dolça i aventurera es torna la Judita cursi i tirànica. Francesc Trabal la va publicar el 1930, i l'AELC hi assenyala un desdoblament de personalitat.
Tino Costa, fill d'un pare que no va conèixer, torna a Amposta i s'enamora, diu Club Editor, de «la pubilla més preuada del poble». L'editorial hi descriu una vida marcada per la violència de petit fins a les guerres carlines, però també la recerca de bellesa, que el porta a l'art i a l'amor, i l'Enciclopèdia la considera l'obra més important de Sebastià Juan Arbó.
Casada amb un hereu ric de Comarquinal, la Laura, barcelonina, hi és rebuda com una forastera: la cunyada li fa la vida impossible i el marit no la defensa. Quan coneix en Pere Gifreda entreveu una altra vida possible, i Miquel Llor ens ho fa viure des del pensament de la protagonista.
Un jove descobreix l'amor en un poble del sud del País Valencià dels anys vint, en un ambient social molt tancat. Va ser la primera novel·la d'Enric Valor, escrita cap al 1950 i publicada el 1960 amb els retalls de la censura.
Un trompetista aconsegueix per fi una cita amb la vedette del teatre on toca, beu massa per agafar coratge i comença a témer que no estarà a l'altura. Quaderns Crema diu que, a partir d'aquí, el llibre parla d'amor i d'odi, de solitud, del temps que passa i de la mort.
Un diumenge 11 de setembre, en un banc de l'Hospital Clínic, en Pere i la Maria, tots dos a prop de la cinquantena, es coneixen i s'estan tot el dia conversant. Ella espera saber l'endemà si la malaltia ha tornat i a ell la parella l'ha deixat, i la sinopsi editorial que recull l'AELC hi veu l'amor com una manera de plantar cara a la mort.
L'André té disset anys, és cec i s'enamora de la seva professora d'història, la Céline, vint anys més gran. És la França dels anys seixanta, i al castell de Vauvenargues, on el pare fa de jardiner, el noi coneix Picasso, a qui intriga com entén l'art algú que no hi veu.