El mestre de Kheops
L'Egipte dels primers faraons: dos homes, un de poderós i un sortit del no-res, que decideixen plantar cara al que els diuen els astres.
Escriptors andorrans: autors i llibres d'Andorra
El llibre andorrà més antic que tenim al catàleg és el Manual Digest d'Antoni Fiter i Rossell, una recopilació de dret i d'història del 1748 que no es va imprimir fins al 1987. Antoni Morell va fer novel·la de la història del país des dels anys vuitanta, i Albert Salvadó, a partir del 1997, va portar la novel·la històrica sobretot a l'antic Egipte, a Roma i a la figura de Jaume I.
El Manual Digest de les valls neutres d’Andorra és del 1748, però no va arribar a la impremta fins al 1987. No és ficció: l’Enciclopèdia Catalana el defineix com una «recopilació historicojurídica», i el va escriure per encàrrec del Comú General Antoni Fiter i Rossell, doctor en dret nascut a Ordino. Ja el 1763 Antoni Puig s’hi recolzava en el seu Politar andorrà, i no va ser l’únic autor posterior que el va fer servir.
Antoni Morell i Mora (1941-2020) va convertir en novel·la un episodi real: el de Boris Skossyreff, un exiliat rus que havia estat espia i que el 1934 va intentar que el fessin rei d’Andorra. Boris I, rei d’Andorra (1984) va ser, segons l’Enciclopèdia, el seu llibre «de més ressò». Un any abans havia començat com a narrador amb Set lletanies de mort, que mira una època del país a través dels «darrers moments de l’últim condemnat a mort al Principat», i el 1999 va publicar La neu adversa, sobre diverses generacions andorranes, que va guanyar el premi Carlemany. Nascut a Barcelona i mort a la Maçana, Morell va ocupar càrrecs a l’administració andorrana, entre ells el de secretari general del Govern i el d’ambaixador al Vaticà, i el 1995 va ser un dels fundadors de l’Associació d’Escriptors del Principat d’Andorra.
El 2017, el premi Àgora Cultural va reconèixer a Albert Salvadó (1951-2020), segons l’Enciclopèdia, la seva «contribució a la literatura andorrana». Enginyer industrial d’Andorra la Vella, Salvadó va publicar el 1997 L’enigma de Constantí el Gran, la primera de les seves novel·les històriques, un gènere on sovint fa entrar el misteri. L’antic Egipte, Roma i la tradició catalana en són sobretot els eixos, i dues d’aquestes novel·les, El mestre de Kheops i La gran concubina d’Amon, van guanyar el premi Nèstor Luján. També va escriure novel·la negra i policíaca, i la seva obra s’ha traduït a diverses llengües.
Els noms que cal conèixer
Per on començar a llegir
Jaume I, el Conqueridor
La trilogia sobre Jaume I, des que als tres anys era un ostatge fins que es va convertir en un dels reis més poderosos del seu temps.
Una vida en joc
Barcelona, 1911: s'inaugura el casino de la Rabassada i un home que coneix bé els baixos fons n'és el cap de seguretat. Intriga amb el joc de fons.