Albert Villaró

Qui és Albert Villaró

El 2018 va sortir l’edició crítica que Albert Villaró va fer del Manual Digest de les Valls Neutres d’Andorra, d’Anton Fiter i Rossell, el treball d’història que destaca el pòrtic de l’AELC. Llicenciat en geografia i història, ha fet d’arxiver i d’arqueòleg, i va dirigir Arxius, Patrimoni i Recerca del comú d’Andorra la Vella. L’Enciclopèdia Catalana el situa a Andorra i diu que s’hi va nacionalitzar. D’abans hi ha estudis sobre la seva ciutat natal, com Hèrcules i la ciutat: un passeig per la història de la Seu (1995), i també va escriure el llibret de l’òpera El somni de Carlemany (2008), que va musicar Sergio Rendine. Nascut a la Seu d’Urgell el 5 de març de 1964, ha col·laborat al Segre i al Diari d’Andorra.

L’Enciclopèdia diu de les seves novel·les, de Les ànimes sordes (2000) a El sindicat de l’oblit (2018), que hi combina «intriga i ficció històrica situada al segle XX», i situa La companyia nòrdica (2020) a les guerres carlines. Entre les premiades hi ha L’any dels francs (2003), que va guanyar el premi de novel·la històrica Nèstor Luján; Blau de Prússia (2006), amb el Carlemany, i les guanyadores del Josep Pla del 2014, Els ambaixadors, i del Prudenci Bertrana del 2015, La Bíblia andorrana. Segons la biografia de l’AELC, Blau de Prússia té versions en italià i en castellà, i Obaga (2003) en francès i també en castellà. Abans de les novel·les havia publicat un recull de narracions (1993), premiat amb el memorial Anna Dodas del 1994. Al pòrtic hi consten també Tercer origen (2024) i Cadí [una biografia] (2025), que l’AELC presenta com «una incursió en l’assaig memorialístic».