Josep Enric Dallerès

Qui és Josep Enric Dallerès

La biografia que li dedica l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) presenta Frontera endins (2007) com l’entrada de Josep Enric Dallerès en «un món nou per a ell, el de la novel·la», i apunta que «possiblement, la tasca política ha espaiat les seves publicacions». A la bibliografia de l’AELC, al costat d’aquesta novel·la, hi ha llibres de poemes com Despertar, Amic, De tu a tu, Illalba o Pell, tot és pell, la narrativa breu d’Ulls d’aigua, una altra obra narrativa, El caminar d’una vida, i un assaig, El camí cap a la Constitució d’Andorra. El primer recull, 33 poemes, el va editar el 1974 el Cercle de les Arts i de les Lletres d’Andorra i el va prologar Miquel Martí i Pol, a qui havia conegut gràcies al Cercle, de la junta del qual formava part. Però els primers poemes que va publicar, a la revista Flammes Vives entre el 1967 i el 1968, eren en francès. Segons l’AELC, Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany, a qui va conèixer durant els set o vuit mesos que va durar la revista Posobra, el van convèncer de «dedicar tot el seu esforç a escriure en català».

Del 1994 al 1997 va presidir el Consell General, el parlament d’Andorra. Abans havia dut la cartera d’Educació, Cultura i Joventut al Govern andorrà (1991-1993) i, del 1982 al 1991, la regidoria de cultura del comú d’Encamp. La biografia de l’AELC, sense data, el dona com a conseller general des del 1997, i diu que a partir del 1982 va alternar la política amb la docència. S’havia format com a mestre amb estudis de magisteri a Perpinyà, completats a Carcassona, després de l’escola francesa d’Encamp i d’una etapa d’estudis a Prada de Conflent. Decidit a quedar-se a Andorra, s’hi va presentar a oposicions de mestre i, amb plaça al Lycée Comte de Foix, va reprendre a la Universitat Paul Valéry de Montpeller uns estudis de lletres modernes. Havia nascut el 1949 a Vilafranca del Penedès, de pares andorrans. El pòrtic que li dedica l’AELC, documentat amb l’arxiu personal de l’autor, explica que de petit va viure a Pontons, a l’Alt Penedès, fins que a finals dels anys cinquanta la família va tornar a Andorra, i que és allà on va publicar la major part de la seva obra; també el presenta com a soci d’honor de l’associació.