
El mestre de Kheops
La novel·la amb què va guanyar el primer dels seus dos premis Nèstor Luján: una aventura a l'antic Egipte dels orígens de l'imperi.
Enginyer industrial andorrà que a partir del 1997 es va abocar a la novel·la històrica i hi va trobar un públic ampli. De l'Egipte d'El mestre de Kheops a la trilogia sobre Jaume I, va combinar documentació, intriga i emoció. Dues vegades premi Nèstor Luján.

La novel·la amb què va guanyar el primer dels seus dos premis Nèstor Luján: una aventura a l'antic Egipte dels orígens de l'imperi.
La trilogia que va dedicar a Jaume I: el camí que va des dels anys d'ostatge, de ben petit, fins al cim del seu poder. N'hi ha una edició que aplega els tres volums en un de sol.
L'Ull Del Diable
Parleu o mateu-me
Albert Salvadó va néixer a Andorra la Vella el 1951 i hi va morir el 2020. Enginyer industrial de formació, va publicar Un entre un milió el 1991 i, a partir de la segona meitat dels anys noranta, es va dedicar sobretot a la novel·la.
Mai no va amagar la seva preferència pels gèneres, i va ser en la novel·la històrica adreçada a un públic ampli on es va trobar més còmode. Després de L’enigma de Constantí el Gran (1997), El mestre de Kheops (1998) li va valer el Premi Nèstor Luján de novel·la històrica, que tornaria a obtenir el 2005 amb La gran concubina d’Amon. Hi va sumar L’anell d’Àtila (1999) i dues trilogies sobre personatges històrics: Jaume I el Conqueridor i L’ombra d’Alí Bei.
També va conrear la novel·la negra i d’intriga: El rapte, el mort i el marsellès va guanyar el 2000 el premi Sèrie Negra de Planeta, i més tard va publicar L’informe Phaeton (2007). Va rebre, a més, el Premi Fiter i Rossell (1999), el Premi Carlemany (2002) i el Premi Àgora Cultural (2017).
Les seves novel·les han sortit en castellà, francès, portuguès, grec, txec i eslovac, i el van convertir en un dels escriptors andorrans amb més projecció fora del país. En canvi, el país on va néixer i on va viure amb prou feines surt a les seves ficcions.
Va tenir també una etapa política: va presidir el Partit Socialdemòcrata d’Andorra entre el 2000 i el 2004 i va ser conseller de Cultura del comú d’Andorra la Vella del 2003 al 2007. En els darrers anys va publicar obres de caire més personal, com l’autobiogràfica Vols viure? (2018).
Autors afins i de la mateixa generació: nascuts entre el 1945 i el 1969.