Antoni Morell

Qui era Antoni Morell

La novel·la d’Antoni Morell que va tenir més ressò, segons l’Enciclopèdia Catalana, és Boris I, rei d’Andorra (1984). Hi va fer popular el cas de Boris Skossyreff, un rus exiliat que havia estat espia i que el 1934 va intentar convertir Andorra en una monarquia amb ell al tron. Un any abans s’havia estrenat com a narrador amb Set lletanies de mort (1983), que gira al voltant de l’últim condemnat a mort del Principat i on l’Enciclopèdia veu el retrat de tota una època del país. També La neu adversa (1999), premi Carlemany, té Andorra com a tema: abraça diverses generacions d’andorrans. De la resta de la seva ficció, la mateixa font esmenta, entre altres, Karen, nena de la llum (1996) i El vell i els anyells (2004), amb què va guanyar el premi Manel Cerqueda de novel·la breu del 2005.

Al país hi va dedicar també monografies, assaigs i reportatges, com Andorra vol insòlit (1989), Andorranes i andorrans (2002) o 52 dies d’ocupació? Agost-octubre 1933 a Andorra (2008), i El llarg caminar d’un home bo (2015), on conversa amb Joan Martí i Alanís, copríncep d’Andorra. Nascut a Barcelona el 1941, Morell havia estudiat al seminari conciliar de la ciutat, on es va ordenar diaca, i es va llicenciar en història a Saragossa (1963) i en dret a Barcelona (1976). Dins l’administració andorrana va arribar a secretari general del Govern (1981-1984), després d’haver estat secretari de la Sindicatura General del 1973 al 1981; abans s’havia dedicat a l’ensenyament (1968-1972). Del 2005 al 2010 va representar Andorra com a ambaixador al Vaticà. Escrivia en diaris d’Andorra i de Catalunya, del Diari d’Andorra a La Vanguardia, va ser cofundador de la revista Andorra 7 i, el 1995, de l’Associació d’Escriptors del Principat d’Andorra. El 2001 va entrar a l’orde civil d’Alfons X el Savi, i des del 2017 la biblioteca de la Maçana duu el seu nom.