El món groc
El primer llibre que va publicar, el 2008, i el punt de partida de tota la narrativa que ha vingut després. Si es vol entrar pel començament i no per la meitat, s'entra per aquí.
Albert Espinosa
Barceloní, enginyer de formació i guionista d'ofici. Als tretze anys li van diagnosticar un osteosarcoma i va passar deu anys en tractament; l'Enciclopèdia Catalana diu que aquella experiència marca tota la seva obra posterior. Va idear i escriure Polseres vermelles, i com a narrador va arrencar amb El món groc (2008).
Si no has llegit mai Albert Espinosa, comença per aquí
El món blau. Estima el teu caos
Set anys més tard, el 2015, i amb el subtítol Estima el teu caos. Serveix de segona parada per veure què havia passat amb aquell primer llibre un cop l'autor ja tenia darrere seu una carrera de televisió i de teatre.
Llibres d'Albert Espinosa
Qui és Albert Espinosa
Albert Espinosa va néixer a Barcelona el 1975 i hi va entrar a l’escriptura per una porta lateral: el títol que té és d’enginyeria, per la Universitat Politècnica de Catalunya, i el que el va posar a escriure va ser un grup de teatre d’aquells anys d’estudiant.
Abans de tot això hi havia hagut deu anys de malaltia. Als tretze li van diagnosticar un osteosarcoma; el tractament va durar una dècada i pel camí va perdre una cama i un pulmó. L’Enciclopèdia Catalana ho diu sense matisos: aquella experiència marca tota la producció literària i televisiva que ha vingut després. No és un assumpte entre d’altres dins la seva obra, és d’on li surt.
Cap a la meitat dels anys noranta ja en vivia. Va entrar a escriure sèries a quatre mans —del Club Súper3 a El cor de la ciutat, passant per Majoria absoluta— i d’aquell ofici en va sortir Polseres vermelles, que és seva de dalt a baix: la idea, el guió i la producció. El gener del 2014 se’n va estrenar una versió italiana, Braccialetti rossi, i al setembre una de nord-americana, Red Band Society, adaptada per Steven Spielberg; pel camí va recollir un premi al festival de Seül, el Premi Nacional de Comunicació, un Ondas i un Emmy Kids International. En paral·lel manté una obra teatral pròpia, de Los pelones (2000) a Els nostres tigres beuen llet (2012), estrenada a la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya, i una feina de cinema que inclou el guió de Planta 4ª (2003) i la direcció de No em demanis que et faci un petó perquè te’l faré (2008), adaptació d’una obra seva de teatre que ell mateix protagonitza.
Els llibres van començar el 2008 amb El món groc i la llista ja és llarga: Tot el que podríem ser tu i jo si no fóssim tu i jo (2010), Brúixoles que busquen somriures perduts (2013), El món blau. Estima el teu caos (2015), El que et diré quan et torni a veure (2017) i uns quants més. Els títols mateixos són frases senceres i gairebé sempre s’adrecen a un tu, cosa que diu força de quina mena de tracte busca amb el lector. L’Institut Ramon Llull el compta entre els dramaturgs catalans d’avui que escriuen per a un públic ampli.
Si t'agrada Albert Espinosa, també et poden agradar
Tots els autorsAutors afins i de la mateixa generació: nascuts a partir del 1970.
