Dramaturg. Va guanyar el premi Born amb Paraules encadenades i el 2003 va estrenar al Teatre Nacional de Catalunya El mètode Grönholm, una comèdia sobre els sistemes de selecció de personal que s'ha acabat representant en una seixantena de països. També escriu guions de sèries i de cinema.
Una entrevista de feina que no és ben bé una entrevista de feina. Estrenada al Teatre Nacional de Catalunya el 2003, s'ha traduït i representat en una seixantena de països, i Marcelo Piñeyro en va fer la pel·lícula El método el 2005.
Estrenada al Teatre La Planeta de Girona i després al Villarroel de Barcelona i al Maravillas de Madrid. El pas següent si el Grönholm us ha enganxat.
Jordi Galceran va néixer a Barcelona el 5 de març del 1964. Va estudiar filologia catalana a la Universitat de Barcelona i durant anys es va guanyar la vida dins l’ensenyament: va fer classes de llengua i literatura a secundària, després va passar al Departament d’Educació de la Generalitat com a assessor i va formar part de l’equip que feia la revista Crònica d’Ensenyament. El teatre va arribar per un altre camí.
El 1995 va guanyar el premi Born amb Paraules encadenades, que també li valdria el premi de la Crítica Serra d’Or, i el mateix any Dakota li va donar l’Ignasi Iglésias de l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Fuita i Surf, escrites abans, no es van estrenar fins al 1996 i el 1998. El 2002 va signar Gaudí amb Esteve Miralles i Albert Guinovart.
El mètode Grönholm es va estrenar el maig del 2003 al Teatre Nacional de Catalunya, dirigida per Sergi Belbel dins el projecte T-6. L’obra, que parteix dels sistemes de selecció de personal, va tenir un èxit immediat i va sortir de Catalunya molt de pressa: s’ha traduït i representat en una seixantena de països. Va recollir el premi Ercilla el 2004 i els premis Max i Mayte el 2005. Marcelo Piñeyro en va fer la pel·lícula El método el 2005.
Després han vingut Carnaval, Cancun, Burundanga i El crèdit, estrenada primer al Teatre La Planeta de Girona i després al Villarroel de Barcelona i al Maravillas de Madrid. En paral·lel, Galceran ha treballat molt per a la pantalla: va escriure per a Nissaga de poder i El cor de la ciutat, dues sèries de Televisió de Catalunya, i més tard per a Nit i dia. També ha firmat telefilms (Dues dones, Cabell d’àngel, Gossos, Càmping) i el guió de la pel·lícula de terror Fragile.
Autors afins i de la mateixa generació: nascuts entre el 1945 i el 1969.
