Josep Maria Miró

Qui és Josep Maria Miró

El premi Max del 2019 va arribar per a Josep Maria Miró amb Temps salvatge (2018). L’Enciclopèdia Catalana destaca de la seva escriptura teatral «una marcada heterogeneïtat formal» i una llarga llista de guardons. N’hi ha dos del premi Born, el del 2009 per La dona que perdia tots els avions i el del 2011 per El principi d’Arquimedes, una obra que Ventura Pons va portar al cinema el 2015 amb un guió que Miró va signar com a coautor. La travessia (2015) va rebre el Frederic Roda de teatre, i els primers títols que en recull la mateixa font també van tenir premi: el Teatre Principal del 2008 per La dona i el debutant i el del 50è Aniversari Crèdit Andorrà del 2007 per Quan encara no sabíem res. Gang Bang es va estrenar al Teatre Nacional de Catalunya el 2011, i entre les altres obres que cita hi ha Nerium Park i Fum (2012) o Estripar la terra i Obac (2014).

La direcció escènica l’ha exercit, segons l’Enciclopèdia, «sobretot de textos propis i d’adaptacions per a l’escena d’altres autors». La font en destaca dos muntatges del 2015, Carrer Franklin, de Lluïsa Cunillé, i l’òpera La voix humaine, de Jean Cocteau i Francis Poulenc, i una sèrie de dramatúrgies dirigides per ell que van de Cocaïna, absenta, pastilles de valda i cafè amb llet (2009) a Neus Català. Un cel de plom (2015). A Cunillé i a Xavier Albertí els tenia al costat a La reina de la Nit, la companyia de tots dos, on va entrar el 2008, quan tancava una etapa com a ajudant de direcció d’Albertí iniciada el 2005. Amb l’actor Oriol Genís va fundar una altra companyia, L’Arrencacors.

Va néixer el 1977. Va estudiar periodisme (llicenciatura de la Universitat Autònoma de Barcelona) i direcció i dramatúrgia (Institut del Teatre), i ha fet classes a l’ESCAC i a la Universitat de Girona.