Bea Cabezas

Qui és Bea Cabezas

Un futur proper, més desigual i amb menys contacte real, és el marc que Empúries dona a La lliçó de piano (2023), de Bea Cabezas, una novel·la de vides marcades per la pèrdua que es van creuant: un jardiner que perd la vista, una mare que defensa la innocència d’una filla que va morir en un accident de trànsit, una dona que no aconsegueix quedar-se embarassada. El primer fil és el de la Sara, que amb disset anys ha tingut una filla en un pis abandonat del Raval i ha acceptat que el pare la deixi en un barri benestant perquè algú la reculli; quan la vol recuperar, mesos després, es troba amb la Marga, que fa classes de piano i cada vegada té menys alumnes. L’editorial explica que l’autora alterna històries d’ara i d’abans i que posa en primer pla «les relacions de pares i fills i, particularment, la maternitat».

El premi Carlemany del 2010 va ser per a La ciutat vertical, segons l’anuari de l’Enciclopèdia d’aquell any. La nota de Grup 62, consultada el 2026, en diu que era la seva segona obra, publicada per Columna i ambientada a «la Nova York de principis del segle XX», i que la primera novel·la, El monestir de les ombres, havia sortit el 2008 a Ara Llibres. Columna li va publicar també Emprenyades, que segons la nota tracta amb humor les diverses cares de la maternitat, i el 2017 va sortir La nit abans (Rosa dels Vents), sobre «els inicis d’una periodista durant el franquisme»; totes dues, afegeix, s’han publicat també en castellà. Grup 62 la fa néixer a Barcelona el 1976 i la presenta com a llicenciada en periodisme, i diu que la seva formació literària, lligada al teatre, la va fer a la Sala Beckett i als cursos de l’Obrador Internacional de Dramatúrgia.