Anna Ballbona

Qui és Anna Ballbona

No soc aquí va donar a Anna Ballbona el cinquè premi Llibres Anagrama de Novel·la, el gener del 2020; segons 3Cat, s’hi havia presentat amb el pseudònim Duccio Tessari i el títol «Potser un do». La narradora, la Mila, és filla d’una família pagesa que va acabar a la fàbrica, i el paisatge on s’ha fet gran és un barri mal urbanitzat entre un polígon, un cementiri i una autopista. Anagrama la presenta embarassada i tornant sobre els seus orígens, amb la pregunta de «què transmetrà a la seva filla». Per a 3Cat, el llibre retrata una vida de pagès de la perifèria de Barcelona que la ciutat ha anat engolint, i Imma Monsó, membre del jurat, hi veia «un món de pagès que no respon al tòpic». L’editorial en destaca un humor que va «entre la tendresa i la mala llet».

Anagrama i 3Cat coincideixen que Ballbona ja havia estat finalista del mateix premi amb Joyce i les gallines, tot i que no en donen el mateix any. Aquella primera novel·la és, segons Anagrama, «el retrat d’una dona en transformació»: la Dora, que fa de periodista d’informació local i s’allunya a poc a poc del que tothom considera normal fins que acaba preparant un pla d’acció a la manera de Banksy. La nota d’Anagrama, que la fa néixer a Montmeló el 1980, li atribueix dos poemaris, La mare que et renyava era un robot, premi Amadeu Oller 2008, i Conill de gàbia (LaBreu, 2012), i la presència en antologies com Mig segle de poesia catalana (Proa) o Generació (H)original (LaBreu); diu també que per a No soc aquí va rebre una beca Montserrat Roig de l’Ajuntament de Barcelona. Com a periodista, segons la mateixa nota, havia treballat a El Punt Avui i a El 9 Nou del Vallès Oriental, i el 2020 escrivia a l’Ara, El Temps i Serra d’Or. Tant Anagrama com 3Cat esmenten la seva col·laboració amb Ciutat Maragda, el programa de literatura de Catalunya Ràdio.