Antònia Arbona

Qui és Antònia Arbona

Segons Nova Editorial Moll, la primera etapa poètica d’Antònia Arbona s’entén a partir d’una trilogia que Murades de sensacions (1995) tanca com a «tercera part», després de Teories d’amor i desig (1992) i Terra i cendra (1993). La mateixa editorial va publicar Mans de carboni, que defineix com «un poemari rigorós i hermètic»: hi ha poemes en vers lliure, sonets i poemes en prosa, amb traces d’un cert surrealisme i d’un romanticisme que, diu Moll, «no té res de romàntic». La presentació recull dues opinions: la de Gabriel Janer Manila, que en el pròleg el considera el seu millor poemari, i la de Bartomeu Fiol, que hi elogia la maduresa dels continguts i l’eficàcia del llenguatge. La Gran Enciclopèdia Catalana, que la defineix com a poeta, n’esmenta d’altres, entre els quals Cadència (1998), Singàmia (2001), Territori d’encluses (2005), Canelobres que enlluernen (2008) i Poemes pictòrics (2016).

La seva poesia ha passat també a la música, segons la GEC, consultada el 2026: Joan Manel Escobedo l’ha recollida en discos com Joan Manel canta Antònia Arbona (2012) i els dos volums de Poemes pictòrics (2015 i 2016), i ella mateixa va publicar Sinergies (2013), amb l’actor Guillem Simó com a veu i Miquel Brunet al piano, i Recital propi (2015). Nascuda a Sóller el 13 de setembre de 1970 i llicenciada en filologia catalana el 1997, segons la mateixa enciclopèdia, ha dedicat estudis a la poesia de Bartomeu Fiol (2000) i de Jaume Pomar (2002), a la de Miquel Àngel Riera i Miquel Bauçà (2004) i al Llibre del desassossec de Fernando Pessoa (2016).