Jordi Casanovas

Qui és Jordi Casanovas

Jauría (2019) va guanyar el 2020 dos premis Max, el de millor producció i el de millor adaptació teatral, i la Gran Enciclopèdia Catalana (GEC) data el mateix any dues obres més de Jordi Casanovas, La dansa de la venjança, que va editar l’Institut del Teatre, i Valenciana (la realitat no és suficient), que l’Institut Valencià de Cultura va publicar el 2021. Segons la GEC, el seu teatre gira entorn de «temes polèmics d’actualitat», i n’hi destaca «l’adaptació del llenguatge a la realitat que vol reflectir». Ja abans de la trilogia Hardcore videogames, que va tenir el premi Crítica Serra d’Or del 2007 i el de la Crítica de Barcelona a la revelació de la temporada 2006-2007, Les millors ocasions (2002) havia guanyat el Josep Robrenyo, i després La revolució va obtenir el premi Butaca al millor text teatral del 2009. L’Enciclopèdia li compta una segona trilogia, «sobre la identitat catalana», que formen Una història catalana (2011), Pàtria (2012) i Vilafranca (2015); de la primera en destaca l’estrena al Teatre Nacional de Catalunya, i de l’última, la versió per al cinema que en va dirigir Lluís M. Güell, amb guió del mateix autor. El 2023 Afora Focus Edicions li va publicar Immunitat, en què, segons la contracoberta, sis persones han de votar per unanimitat els casos que els planteja una intel·ligència artificial, fins que la frustració posa en perill «el sistema democràtic que els planteja l’ordinador».

Casanovas es va llicenciar el 2005 a la Universitat de Barcelona, on havia cursat estudis d’enginyeria de telecomunicacions i de belles arts, i la GEC el fa format com a dramaturg a l’Institut del Teatre de Barcelona i a l’Obrador de la Sala Beckett. Segons l’Enciclopèdia, acostumava a dirigir ell mateix els seus textos, i la seva trajectòria va estar «fortament vinculada» a FlyHard, una companyia creada el 2006 «amb la qual ha estrenat bona part de la seva producció». La companyia va obrir el 2010 la Sala FlyHard, a Barcelona, i ell en va ser director artístic fins al novembre del 2013. El 2017 va crear amb Carles Manrique la productora Hause & Richman (H&R), que la GEC descriu com a «centrada en la dramatúrgia catalana contemporània». Com a director, va muntar textos d’altres autors, com Dansa de mort, d’August Strindberg (2017), o Adossats (2018), que Ramon Madaula va escriure i interpretar; en canvi, Mala broma (2018) la va dirigir Marc Angelet, i Gazoline (2020), José Luis Arellano. Durant la pandèmia de la COVID-19, el 2020, va impulsar #Coronavirusplays, peces teatrals breus sobre la pandèmia que es compartien per internet, i el 2021 va crear i dirigir Sopar amb batalla. El 2022 va rebre el Premi Nacional de Cultura.