Raül Garrigasait

Qui és Raül Garrigasait

Des del 2008 Raül Garrigasait ha estat director editorial d’Alpha - Fundació Bernat Metge, amb la Col·lecció Bernat Metge d’autors grecs i llatins al seu càrrec, segons l’Enciclopèdia Catalana, que és l’única font d’aquesta fitxa. La mateixa entrada descriu un dels seus assaigs, Els fundadors. Una història d’ambició, clàssics i poder (2020), com «una crònica sobre la gènesi de la Fundació Bernat Metge». Entre els altres assaigs que hi recull, El fugitiu que no se’n va (2018) és sobre Santiago Rusiñol; L’hàbit de la dificultat (2015), premi Cum Laude de l’Institut d’Estudis Món Juïc, porta com a subtítol Wilhelm von Humboldt i Carles Riba davant l’Agamèmnon d’Èsquil, i La roca i l’aire. Art i religió de Llull a Tàpies (2025) va rebre el premi Crítica Serra d’Or d’assaig del 2026. De País barroc (2020), l’Enciclopèdia en diu que és un «recull d’assaigs entorn de la crònica familiar i el paisatge associat».

La primera guerra carlina és l’escenari d’Els estranys (2017), la novel·la amb què va guanyar el Llibreter del 2018 i el premi Òmnium a la millor novel·la de l’any, que aquell 2017 es convocava per primera vegada. La segona novel·la que en dona l’Enciclopèdia és Profecia (2023). Com a poeta, la mateixa font en recull La tendra mà de cada arrel (2005), premi Octavio Paz de poesia del 2004.

Ha traduït del grec, antic i modern, de l’alemany i de l’anglès: Plató, Rilke, Joseph Roth o Zygmunt Bauman, entre d’altres. Entre el 2004 i el 2006 va ser lector de català a la Universitat de Gal·les, a Swansea, on també va cursar un postgrau de traducció literària, i va fer estades d’estudi a Friburg i a Atenes. Havia nascut a Solsona el 15 de desembre de 1979 i s’havia llicenciat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona el 2002; s’hi va doctorar el 2013.