Amadeu Vidal i Bonafont

Qui és Amadeu Vidal i Bonafont

Un to irònic i «contrari a tota mena de solemnitat retòrica»: és el tret que, segons Nova Editorial Moll, defineix bona part de la poesia d’Amadeu Vidal i Bonafont, i el que l’editorial troba a Crònica des de la banyera (2007), premi Mallorca de poesia del 2006 segons el Diccionari de la literatura catalana. Moll hi remarca el contrast entre un escenari tan petit com una banyera i una crònica que hi fa cabre la vida i la mort, el desig, la solitud o la temptació de l’abisme. Pagès Editors li ha publicat dos llibres premiats amb el Màrius Torres, Juny (2012) i Emboscada (2019), uns premis que també recullen els anuaris de l’Enciclopèdia del 2011 i del 2018. Del primer, l’editorial diu que parteix d’«una experiència familiar intensa» i que hi aborda la paternitat «sota una llum nova»; del segon, n’ofereix un fragment del pròleg de Jana Balacciu Matei, que parla dels sentiments que desperta «la pèrdua de la persona estimada».

El Diccionari, consultat el 2026, el presenta com a poeta (Barcelona, 1973) que fa d’enginyer forestal, i associa un premi a la majoria dels seus llibres. Pou de tardor (1991) va guanyar l’Amadeu Oller, Nits d’encens (1992) el Vila de Martorell i Sóc boig, inclòs a Plou i fa sol (1993), el Gabriel Ferrater del 1992. Més endavant hi ha el López-Picó per Les hores salvades, el Grandalla d’Andorra per A la llum de les ombres i per Projeccions, el Maria-Mercè Marçal per Sauló (2006), el Miquel Àngel Riera per 120 Dracmes i el Joan Perucho Vila d’Ascó per Estevanac (2008). Moll afegeix que alguns dels seus llibres porten pròleg d’autors com Maria Mercè Marçal, Màrius Sampere o Francesc Parcerisas.